La Fundació Espanyola de la Nutrició, presidida per Gregorio Varela, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va celebrar el passat 13 de febrer en col·laboració amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el Dia Nacional de l’Esmorzar, que pretén incidir sobre la importància d’aquesta ingesta per afrontar el dia i mantenir una dieta equilibrada. La jornada va estar acompanyada d’un acte públic que es va realitzar a la seu ministerial en què José Miguel Herrero, director general d’Indústria Alimentària, el xef Joaquín Felipe i el mateix Varela van alertar dels dèficits que pateix la població espanyola amb aquesta saludable rutina.
A la jornada es va presentar una enquesta elaborada al llarg del 2019 per la pròpia Fundació Espanyola de la Nutrició que indica que un 55,3% de la població espanyola li dedica menys de deu minuts a l’esmorzar. A més, tot i que el 86,7% dels enquestats declara que es tracta d’una rutina que sol fer a casa, tan sols el 29% ho fa asseguts i en companyia. Tot i que el 90,6% dels enquestats afirma esmorzar cada dia, tan sols el 13,5% d’aquests declara que el seu menjar matinal inclou una beguda (fonamentalment lactis o beguda combinada amb ells), aliments del grup dels cereals i derivats i fruita, com marquen les recomanacions dels experts en nutrició.
Addicionalment, el 29% dels enquestats que esmorzen afirma incorporar també d’altres aliments com oli d’oliva, tomàquet, pernil serrà o gall dindi. D’altra banda, el 9,4% dels enquestats afirma que no esmorza mai, xifra que s’eleva fins al 20,6% entre els 18 i els 30 anys. I quan se’ls pregunta pels motius per no esmorzar, el 44,2% explica que és per falta de gana quan es lleva, un 26,4% al·lega la manca de temps, i un 4% afirma que prefereix menjar més quantitat al dinar o al sopar.
Davant aquesta última premissa, des de la Fundació Espanyola de la Nutrició afirmen que quan fem un esmorzar incomplet o l’ometem, arribem a la següent ingesta amb més gana i, per tant, es corre el risc d’ingerir més calories de les necessàries i desembocar en una dieta hiperenergètica i pitjor densitat nutricional. “Els nous estils de vida, fonamentalment a les grans ciutats, han fet sacrificar en moltes ocasions un dels àpats més importants del dia, fent esmorzars cada vegada més lleugers, poc variats, escassament compartits, incompletes i, a vegades, arribem a ometre’ls”, va assenyalar Varela.
Per a l’acadèmic, l’esmorzar saludable és aquell que és variat, complet, equilibrat, social, satisfactori i, en tot el possible, atenint-nos a criteris de sostenibilitat alimentària. “No podem dir que hi hagi un esmorzar ideal, sinó que hi ha multitud de combinacions que s’han d’adequar a les necessitats i circumstàncies de cada persona i el seu entorn. És recomanable que es variïn tant els aliments com la seva presentació, igual que fem amb el dinar o amb el sopar. d’aquesta manera, trencarem amb la monotonia i gaudirem més dels nostres esmorzars”, va explicar.
D’altra banda, segons l’Estudi Nutricional en Població Infantil Espanyola, un projecte promogut per la Fundació Iberoamericana de Nutrició i la Fundació Espanyola de la Nutrició que analitza els patrons d’alimentació, hàbits d’activitat física i sedentarisme, així com a determinants socioeconòmics en la població infantil espanyola d’1 a 9 anys, la mitjana d’ingesta calòrica dels nens és de 267 kcal (18% de per a nens d’1 a 6 anys i 14% per a nens de 6 a 9 anys), la qual cosa suposa una contribució menor a les recomanacions, que estableixen que l’aportació calòrica de l’esmorzar ha de suposar entre un 20 i un 25% del total d’energia del dia.
