El Dr. Marc Yeste Oliveras ingressa com a Acadèmic de Número de la RAED

L’Excm. Sr. Dr. Marc Yeste Oliveras, Doctor Europaeus cum laude en Biologia Cel·lular, ingressa com a Acadèmic de Número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, amb el discurs “Influencia de la edad materna en la competencia funcional del oocito”.

Respon: Excma. Sra. Dra. M. Àngels Calvo Torras, Doctora en Veterinària i en Farmàcia

Edifici Foment del Treball Nacional, a Via Laietana, 32, planta principal, Sala A, Barcelona, 08003

Dimarts, 22 Juliol 2025

18:30 h

Format: Presencial

Inscripció: Es prega confirmació d’assistència a Secretaria: secretaria@raed.academy o al tel. 93 667 40 54

La influència de l’edat materna en la competència funcional de l’oòcit

Atès que el discurs d’ingrés com a acadèmic corresponent va estar basat en el gàmeta masculí (espermatozoide), el de numerari serà una continuació de l’anterior i estarà centrat en el gàmeta femení (oòcit).

Durant les darreres dècades, el nombre de dones que decideix posposar el moment de tenir fills no ha deixat sinó d’incrementar substancialment, especialment als països occidentals. Els motius que expliquen aquesta decisió són múltiples i inclouen, entre d’altres, la carrera professional, l’estabilitat laboral, la situació socioeconòmica, els factors emocionals i la possibilitat de tenir una parella estable. Malauradament, l’augment de l’edat materna també augmenta la infertilitat, ja que la probabilitat que una dona concep de manera natural després d’un any de relacions sexuals sense protecció disminueix significativament a partir dels 35 anys. Això és degut als processos d’envelliment que tenen lloc a l’ovari, que són únics i complexos i impliquen una reducció tant de la quantitat com de la qualitat dels oòcits.

La disminució en la quantitat d’oòcits és perquè la reserva d’aquests s’estableix durant el desenvolupament fetal, de manera que les dones tenen una quantitat fixa de fol·licles que va disminuint amb l’edat. D’altra banda, la reducció de la qualitat s’explica, entre altres raons, per l’augment del dany al DNA i del percentatge d’oòcits aneuploides, la disfunció mitocondrial i l’estrès oxidatiu.

Així mateix, els efectes primaris de l’envelliment oocitari condueixen a altres conseqüències posteriors, com ara la degradació de determinades proteïnes, la inestabilitat del citoesquelet, canvis en la regulació de les vies de senyalització cel·lular i alteracions en la comunicació del complex cèl·lules del cúmulus-oòcit (COC). Tot i que hi ha diverses estratègies per mitigar els efectes de l’envelliment oocitari, com la criopreservació dels oòcits, no es poden evitar de manera completa. Per això, la recerca en aquest camp és fonamental per a la salut reproductiva de la dona i constitueix un dels reptes més importants en l’àmbit de la fertilitat humana a la nostra societat.