Debat/webinar: Llibertats en temps de pandèmia

Temari

1. El confinament a una societat democràtica: la llibertat deambulatòria
2. Era necessari decretar estat d’Alarma davant la pandèmia de la Covid–19? Hi havia alternatives?
3. El que s’ha fet està en línia amb les recomanacions i les normes de la UE?
4. Les noves tecnologies intel·ligents de geolocalització són un perill o una amenaça per privacitat i llibertat?
5. El dret de manifestació i reunió en temps de pandèmia
6. L’administració de justícia sota el confinament: garanties i estat de dret
7. La llibertat d’Informació, els rumors i els mitjans públics
8. Pandèmia, Tecnologies i 5G, “fake news”… Estan en perill les llibertats individuals?
    

Ponents

Santiago Castellà
Senador, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors

Teresa Freixes
Catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Fermín Morales
Catedràtico de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, professor de l’escola de negocis ESADE i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)

Víctor Moreno
Catedràtic de Dret Procesal de la Universitat Carles III de Madrid i president de la Unió Espanyola d’Advocats Penalistes

El debat

La Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors va celebrar el passat 8 de juliol el debat “Llibertats en temps de pandèmia”, que es va fer en format webinar i es va retransmetre en streaming a través del seu canal de YouTube. A la sessió, que es va emmarcar a la sèrie “Economia, política i riscos” del seu Campus del Coneixement, van participar Teresa Freixes, catedràtica de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED); Fermín Morales, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​professor de l’escola de negocis ESADE i també acadèmic de número de la RAED, i Víctor Moreno, catedràtic de Dret Processal de la Universitat Carles III de Madrid i president de la Unió Espanyola d’Advocats Penalistes.

L’acte va comptar amb el suport de l’associació My Planet First, va estar presentat per Vivian Hartmann, directora de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, i va ser moderat per Santiago Castellà, senador, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili, acadèmic de número de la RAED i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, qui va introduir les qüestions que van abordar els experts: Vivim una llibertat deambulatòria? Era tan necessari l’estat d’alarma? Com ha estat afectat el dret de reunió i de manifestació? Estan en perill les nostres llibertats?

Morales va iniciar la seva reflexió evidenciant les mancances de prevenció que Espanya i d’altres països han tractat de superar aplicant figures legals com l’estat d’alarma. “Els estats no han estat capaços d’elaborar plans epidemiològics ni donar una resposta a l’alçada dels nostres temps i no han fet sinó oferir una resposta medieval: primer pensar que era una cosa externa que no ens arribaria i després confinar la ciutadania”. Per al reconegut penalista, la intensitat de restricció de drets ha estat proporcional a l’absència de mesures per donar una resposta adequada en no tenir tests, mascaretes, respiradors… i ha quedat clar que a Espanya falta una llei que respongui a una situació com l’actual, com s’ha vist després del cessament de l’estat d’alarma.

“Davant l’absència de previsió es va anar improvisant i es van perdre unes setmanes fonamentals, també perquè la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) tampoc no donaven missatges concrets -va considerar Morales-. D’altra banda, hem estat testimonis de l’espectacle lamentable de la classe política espanyola, amb una absència total de consensos”. L’expert va ser molt crític amb la resposta que ha donat la Generalitat de Catalunya a rebrots com el de Lleida. “El que ha passat a Catalunya és totalment lamentable després del que hem après i dels materials de què disposem”, va assenyalar.

Freixes, per la seva banda, va contrastar l’estat d’alarma espanyol amb la resposta de Bèlgica, on li va agafar l’inici de la pandèmia, a aquesta crisi sanitària. “A Bèlgica no s’ha decretat l’estat d’alarma, simplement s’han fet servir les mesures sanitàries que existeixen legislades. Bàsicament, l’obligatorietat d’usar mascaretes als espais públics i mantenir la distància social”, va explicar. Per a l’acadèmica i vicepresidenta de la RAED, a Espanya hi havia la possibilitat de donar una resposta jurídica sense estat d’alarma, però caldria haver-la planificat molt bé, cosa que no es va fer.

Per a l’experta, encara no podem determinar quin país o regió va actuar millor ni quines van ser les mesures adequades ni proporcionals, ja que qualsevol anàlisi s’ha de fer indicadors precisos i els de l’OMS han estat des del principi molt inconcrets. Freixes va lloar la resposta econòmica de la Unió Europea i va certificar els greus problemes socials que ha destapat aquesta crisi. “Aquesta pandèmia ha fet aflorar molts problemes socioeconòmics, com el problema amb els temporers de Lleida. Com pot ser que al segle XXI tinguem centenars de persones dormint al carrer?”, es va preguntar.

Per a Víctor Moreno, les mesures legals aplicades fins ara no han estat proporcionals i s’haurien d’haver pres un altre tipus de mesures de prevenció. “Les mesures han estat dins del marc legal i han estat equitatives per a la totalitat dels espanyols, el problema és que quan vam saber que a la Xina havien confinat a 70 milions de persones per uns contagis que resultaven una minúcia en relació a la població d’aquest país no ens vam ni plantejar el motiu”.

A partir d’aquí Moreno va considerar que la declaració de l’estat d’alarma li va semblar excessiva i va assegurar que pel que fa als rumors o notícies falses que han sorgit al voltant de la pandèmia la legislació vigent permet denunciar-ne els seus autors, tot i que no passa així en relació al dret a la intimitat, que creu superat. “Estem vivint una gran crisi, ens hem vist tancats en un cau i això ens ha de portar a pensar molt profundament. Tant de bo en sortim reforçats”, va concloure.