Oriol Amat, degà de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, expresident, vicepresident i fundador de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre les fortaleses i debilitats de l’empresa a l’article “Com són les empreses que tanquen”, publicat per “L’Econòmic”, el suplement d’economia del diari “El Punt Avui”, en la seva edició del passat diumenge, 12 de gener.
L’acadèmic esgrimeix les dades oficials per definir els sectors i la situació econòmica i financera de les empreses amb més risc de tancament. D’aquesta manera assenyala com les societats amb més risc es dediquen al comerç i la construcció (segons l’Institut Nacional d’Estadística acaben tancant el 9% del total) i la indústria (en tanca al voltant del 5%). Tot i que sobresurt per sobre d’elles, sense referència a un sector concret però sempre amb vincles en la tecnologia, les empreses emergents o ‘start-ups’, ja que les dades assenyalen que només un 10% d’elles segueixen en marxa més enllà dels quatre primers anys des de la seva constitució.
La dada que millor defineix el futur més negre de qualsevol empresa, però, és el seu endeutament. “Del perfil financer de les empreses que tanquen podem destacar que són empreses que estaven molt endeutades diversos anys abans del seu tancament. Segons les dades del Registre Mercantil, les empreses que han tancat el 2018 tenien dos anys abans del seu tancament un nivell d’endeutament del 83 % sobre el total dels actius. Així mateix, les empreses que tanquen solen reduir les seves vendes i perdre diners els anys anteriors. Aquests resultats negatius contribueixen a fer créixer encara més el seu endeutament. Per tant, la combinació de pèrdues i alt endeutament és mortífer”, assenyala Amat.
Dr. Oriol Amat
Més enllà d’aquests factors coneguts, l’acadèmic destaca com un estudi de la Barcelona School of Management determina un factor clau per al futur empresarial: la formació del seu personal i la inversió en qualitat. “Les empreses que tanquen inverteixen menys en aspectes imprescindibles per a la millora de la competitivitat i com a mostra podem destacar la baixa inversió en la formació del seu equip humà. A més, aposten menys pels sistemes de certificació de qualitat. Per tant, poden tenir més dificultats per satisfer les expectatives dels seus clients. De la mateixa manera, també són les que inverteixen menys en innovació, digitalització i internacionalització”, explica.
«De tot el que s’ha exposat podem extreure algunes conclusions sobre el que hauríem de fer per evitar que la nostra empresa sigui una de les 95.000 que possiblement tancaran aquest 2020: invertir en la gent, en innovació per a la millora de la competitivitat i capitalitzar l’empresa per fugir de l’ excés d’endeutament, que és una arma de destrucció massiva d’empreses », conclou l’estudiós.
