Dra. Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació d’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la inestabilitat política i els desafiaments socials pels quals passa l’Equador, així com sobre les oportunitats que han vist al país els inversors estrangers en una entrevista concedida al portal especialitzat Entrepreneur publicada el 17 de gener passat. L’entrevistador, l’analista econòmic Michael Puscar, introdueix la reflexió assenyalant que els contractes d’inversió aprovats durant l’any 2023 a l’Equador van assolir una xifra rècord de més de 3.200 milions de dòlars, fonamentalment en les manufactures, la construcció i les transaccions immobiliàries i les telecomunicacions.
L’acadèmica va abordar el paper de la dona a l’economia equatoriana, tant destacat com infravalorat. “A les dones ens costa més feina ser considerades per a un crèdit, o perquè tinguin fe en les nostres pròpies idees. I jo crec que cal treballar molt primer en allò que diem autoestima de les pròpies dones, polítiques, emprenedores socials o siguin el que siguin. Tenir més confiança que nosaltres sí que som capaces de tot i que hem de tenir aquesta confiança en nosaltres mateixes. Després, és evident que cal buscar generar ‘networks’. Jo crec que les dones en això no hem estat tan hàbils com els homes, potser perquè les nostres ‘networks’ han estat de mares, parlant dels problemes dels fills, de coses domèstiques, però no tant de feina… I aquí em sembla que hem de guanyar més espai. Convèncer els diferents sectors. Primer que les dones som millors pagadores. Paguem més els crèdits. Crec que amb aquestes evidències podem millorar el nivell de suport a les emprenedories de dones a Amèrica Llatina i al món també”, va iniciar Arteaga la seva argumentació.
Incidint en el desenvolupament social i econòmic i el paper que pot jugar la dona, Arteaga va assenyalar que des de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina es treballa per a universalitat l’educació i fomentar les carreres tècniques entre les joves. “Jo he dit en diverses oportunitats que la democràcia té dos càncers, diríem així. Un és la corrupció, perquè efectivament es perd la fe a les institucions i es creu que tot s’hi val. I l’altre és la pobresa, les asimetries enormes que existeixen al nostre continent, amb gent que té pràcticament res i gent que en té massa. Llavors, jo crec que cal trobar aquests justos mitjans, i per això el millor remei és l’educació”, assenyala l’experta, que també aborda els reptes que obre la intel·ligència artificial i conclou amb una reflexió sobre l’Equador.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica va reforçar aquesta imatge després de la candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i a la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.
