Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre l’actualitat i els reptes de l’economia espanyola aquest 2024 als articles “Saneando”, “Presidiendo”, “Mejorando”, “Chinando”, “¿Volando?” i “Burocratizando”, que ha publicat al diari “La Vanguardia” entre els mesos de desembre i gener.
A “Saneando”, l’acadèmic aborda les prediccions pessimistes que molts economistes tracen sobre l’economia xinesa, considerant que es tracta d’ajustaments en una economia que presenta bones perspectives. “Alguns experts prediuen un difícil 2024 precisament per aquestes coses, una volta a uns balanços equilibrats i fins i tot la possible caiguda d’alguns hiperendeutats. Hi haurà més empreses caient pel seu mal finançament que per la seva capacitat tecnològica. El millor és que després de la Covid i amb la recuperació, a la Xina han crescut notablement els esdeveniments, seminaris i cursos per a empresaris. El país torna a posar-se en marxa cap al primer lloc econòmic del món. Esperem que el 2024 sigui excel·lent”, assenyala.
Per la seva banda, a “Presidiendo”, l’expert reflexiona sobre les dificultats que es troba qualsevol empresa per invertir a Espanya davant de les facilitats que ofereixen altres mercats. “Muntar una planta a Espanya el porta a un inversor estranger entre dos i tres anys, a la Xina menys d’un any. La velocitat de les activitats empresarials està pujant i cal dirigir amb velocitat. Si se’ns ha acudit una cosa molt interessant, però triguem dos anys a transformar-lo en un producte, un servei o un canvi rellevant en un procés industrial, és molt probable que quan arribem a la seva posada en marxa definitiva, algun competidor ja ho estarà utilitzant”, explica.
A “Mejorando”, Nueno reprèn el debat sobre el futur de l’automoció, assenyalant que tant de cara a l’electrificació del sector com al manteniment de la combustió, Espanya està molt ben situada per atraure inversions. “Els fabricants de cotxes trauran models nous, elèctrics sobretot, però també de combustió i híbrids, que tenen les dues coses. Afortunadament, sembla que reconeixen la realitat que Espanya és el millor lloc d’Europa per fabricar automòbils perquè en tenim bons treballadors a un cost molt raonable, tenim molt bons proveïdors de matèries i components i els nostres ferrocarrils i els nostres ports ens faciliten l’exportació de vehicles encara que el nostre mercat també és rellevant, per descomptat tenim molt bons directius i tècnics, molts d’ells amb anys d’experiència treballant al nostre sector de l’automòbil, que sempre han hagut de fer-ho molt bé perquè les empreses internacionals amb plantes a Espanya decideixin mantenir aquestes plantes i anar invertint-hi. Aviat aniran venint també fabricants xinesos per entrar al mercat europeu”, considera.
Nueno incideix a “Chinando” en la necessitat de moltes firmes espanyoles d’aliar-se amb empresaris xinesos per poder créixer o fins i tot explorar una venda. “A Europa tenim moltes empreses petites i mitjanes que no tenen un futur clar. No tenen un bon nivell tecnològic que els permeti millorar els seus productes cap al futur. No tenen una capacitat financera per invertir en noves plantes o equips industrials. Tenen competidors potents. La direcció d’aquestes empreses ha d’evitar autoenganyar-se i aprofitar el desplegament de les empreses xineses a nivell internacional per vendre la seva empresa. Si al seu sector de sobte apareix una multinacional gran, una empresa Xina amb adquisicions internacionals, el seu futur serà molt complicat A molts empresaris, suggerir-los vendre la seva empresa els sona com un insult, però la internacionalització empresarial és una realitat inevitable i si no es té capacitat per fer-ho cal ser ràpid a sortir-se’n”, argumenta.
A “¿Volando?”, d’altra banda, l’acadèmic es qüestiona el model de la vaga com a mesura de pressió i negociació en els conflictes socials. “Al meu món de la direcció d’empreses, les vagues no es consideren un procediment per resoldre problemes. Les solucions s’han d’aconseguir amb negociació. Es poden fer públics aspectes que no els agradi veure a la premsa els d’alguna de les parts o fins i tot, si alguna decisió no és correcta, es poden utilitzar les lleis que ajudin a definir resultats. El que no té cap sentit és que persones que es van fer la il·lusió de fer un viatge en aquestes dates, molts amb la família, es troben que el que els van portar els Reis va ser passar una nit a un aeroport sense saber quan podrien tornar a casa”, afirma.
Finalment, a “Burocratizando”, Nueno recorda la figura del desaparegut César Alierta, a qui posa com a exemple d’empresari espanyol amb vàlua internacional capaç de lluites contra les dificultats intrínseques del seu propi mercat. “La realitat és que a Espanya tenim alguns empresaris (i empresàries) que tenen un nivell de primera línia a l’entorn internacional. Gestionar aquests nivells a Espanya és més difícil que fer-ho als Estats Units, per exemple, on el primer mercat és enorme i el govern no posa gaires pegues a les grans empreses americanes. Gestionar-los a la Xina també és més fàcil que fer-ho a Espanya perquè el govern de la Xina requereix tenir aquest tipus d’empreses i està disposat a donar-hi suport fins i tot econòmicament”, considera.
