Els primers neurocirurgians

Dr. Daniel Turbón

Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat al “Global Journal of Anesthesia & Pain Medicine”, l’article “Cranial Trepanation Surgery Four Thousand Years Ago in Catalonia”, en què aborda el fenomen de la trepanació cranial als pobladors de l’actual Catalunya central provinents del centre d’Europa a l’Edat del Bronze, fa quatre mil anys, moguts per la cerca de metalls. El treball va ser publicat el 18 d’abril passat i es pot consultar en obert.

“Uns grups humans arribats a la zona de Solsona fa quatre mil·lennis des d’Europa Central amb una marcada característica braquicranià i associats a la mineria presenten una alta freqüència de trepanació cranial. En el conjunt de 146 cranis d’aquesta època, la prova de Fisher va mostrar que el grup s’associa estadísticament amb la pràctica de la trepanació cranial. Es descriuen alguns casos de la tècnica quirúrgica utilitzada en aquesta pràctica”, s’indica al resum inicial de l’article.

Les restes estudiades procedeixen, concretament, dels megàlits del Collet, Clarà i la cova funerària d’Aigües Vives. Els immigrants es diferenciaven de la població local per la seva morfologia cranial, en tenir un cap més ample i curt, i per la seva associació a la pràctica de la mineria del coure, que és el motiu que els hauria portat a aquesta zona per explotar nous jaciments. Però la diferència fonamental, descoberta arran de l’estudi cranial, és la pràctica de la trepanació, associada en diferents estudis a un ritual cultural.

“Un dels cranis mostra una marca practicada al cuir cabellut per arribar a l’os. La incisió no difereix de les practicades per neurocirurgians actuals. Sembla ser una àmplia trepanació al parietal dret, amb signes d’evident cicatrització. La línia confirma la idea que la incisió al cuir cabellut va ser en forma d’arc i és l’únic cas en què hi ha una prova fefaent d’una incisió preoperatòria, tot i que això no permet suposar que pràctiques similars van tenir lloc en altres trepanacions”, assenyala Turbón.

L’acadèmic relaciona les dades i les conclusions de l’estudi amb pràctiques similars realitzades a la mateixa època i posteriors a diverses zones d’Europa i Orient proper, on hi ha indicis no només de la pràctica de la trepanació, sinó de les tècniques emprades i de les eines i ingredients elaborats amb diferents compostos vegetals per tallar hemorràgies o calmar el dolor. La transmissió cultural s’hauria estès al llarg de tot l’arc mediterrani.