Benita Ferrero-Waldner, ex-ministra federal d’Afers Exteriors d’Àustria i ex-comisària de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge de la Unió Europea; Santiago Castellà, professor de Dret i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i José María Gay de Liébana, professor d’Economia Financera i Comptatibilitat de la Universitat de Barcelona i també acadèmic numerari de la RAED van coincidir al debat que va organitzar la Reial Acadèmia sota el títol “L’amenaça interna de la Unió Europea” en què el risc de dissolució de la Unió és “més real que mai” al llarg del més de mig segle d’història de les institucions europees. El debat va ser conduit per Lluís Uria, redactor en cap de la secció d’Internacional del diari La Vanguardia.

Per a Ferrero-Waldner, el Brèxit ha deixat molt debilitada la Unió en tant que deixa palès que la desmembració no és només una possibilitat legal, sinó una realitat. Per a l’ex-comisària europea, “la sortida d’un Estat membre més, com podria ser França si acabés guanyant les elección el Front Nacional, faria saltar pels aires la UE, seria tota una catàstrofe per a la història comuna”. Ferrero-Waldner va demanar “més cohesió i més optimisme promogut per les administracions i els organismes europeistes a tots els seus nivells”, així com una profunda reforma de la institució que retorni als Estats o a les regions determinades competències. “Aquest és el principal punt de descrèdit de la Unió que aprofiten els populismes”, va considerar.

Castellà, per la seva banda, va assenyalar el que considera tres reptes cabdals que afronta la institució a curt termini i on l’europeisme també hauria de treballar plegat. “En tot just uns mesos la Unió Europea afronta tres escenaris de perill per al seu futur: la formalització del Brèxit aquest mes de març, la celebració d’eleccions a diferents Estats membre amb un previsible creixement dels populismes i l’obligat reposicionament d’Europa al món arran el nou marc de relacions entre els Estats Units i Rússia, que obrirà un nou context internacional molt més complex que l’actual”.

Gay de Liébana va afegir una visió econòmica a aquests reptes. “El Brèxit té tant una arrel política com econòmica, i tal com va arribar podrien fer-ho el Grèxit, que ha estat i és una amenaça molt real, i fins i tot el Frèxit. Europa perd a gran velocitat protagonisme econòmic a nivell global i això no ajuda a la Unió, que està esdevenint una residència geriàtrica. Hi ha cansament i descrèdit cap a les institucions, principalment les més allunyades, com són les de la UE”.

Uria també va fer-se ressò d’un context polític internacional que no ajuda al futur i l’estabilitat de les institucions europees. “El Brèxit va obrir una porta que ningú creia que es podria obrir i la nova Administració Trump ajuda des de l’altra riba de l’Atlàntic a què la Unió faci fallida. A Europa cada cop hi ha més forces polítiques que promouen la desintegració, és molt probable que el Front Nacional de Marine Le Pen  guanyi la primera ronda de les eleccions presidencials franceses fent bandera de l’anti-europeisme”.

Aquest va ser el segon debat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 sobre el futur d’Europa. Les prop de 300 persones que omplien la sala d’actes de Foment del Treball Nacional -45 d’ells acadèmics- donen bona fe de l’interès que va aixecar la cita. En la seva decidida aposta per fomentar els valors de l’europeisme, la Reial Acadèmia debatrà també el futur de la UE durant el seu III Acte Internacional, que celebrarà a diferents capitals del Bàltic entre els propers 15 i 22 de juliol. La sessió portarà per títol “Una sola Europa, espai de llibertat, seguretat i justícia”.