Jesús Alberto García Riesco
Jesús Alberto García Riesco, coronel de l’Exèrcit de Terra, membre de l’Associació Espanyola de Militars Escriptors i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), analitza a l’article “Luces y sombras del plan de paz de Trump para Gaza”, publicat el passat 21 de novembre al diari digital La Crítica, el pla de pau presentat pel president dels Estats Units per provar de posar fi a l’ocupació militar de la Franja de Gaza per part de les Forces Armades israelianes i a la seva destrucció per acabar amb el grup terrorista Hamàs destacant els seus punts positius i els riscos o incògnites que planteja.
Quant al seu aspecte favorable, destaca l’expert, el pla inclou un alto el foc, l’alliberament d’ostatges i presoners, una retirada parcial de l’Exèrcit israelià, i la promesa que Gaza sigui lliurada als palestins, amb l’obligada dissolució de Hamàs. Així mateix, preveu un procés de reconstrucció de la franja amb ajuda humanitària, rehabilitació d’infraestructures i una supervisió internacional que garanteixi la seguretat. Així i tot, l’article subratlla que el pla també presenta problemes estructurals importants. Entre ells, la dificultat d’aconseguir un desarmament total de Hamàs, les reticències israelianes a reconèixer un estat palestí i la possibilitat que Gaza quedi convertida en una espècie de protectorat sota supervisió internacional, la qual cosa qüestiona la seva legitimitat com a solució duradora.
Gaza (Palestina), 25 de setembre (Andes). AgenciaAndes, CC BY-SA 2.0, via Wikimedia Commons
A més, prossegueix l’autor, existeix una preocupació ètica i política: el pla aposta pels que denomina “una pau econòmica” que oferiria incentius materials als palestins, però podria exigir que aquests renunciïn a la seva narrativa nacional. Això pot generar resistències culturals i socials, i deixar el conflicte irresolt en les seves arrels religioses i identitàries. L’article conclou que tot i que el pla de Donald Trump suposa una oportunitat, potser la més clara en anys, per posar fi a la violència, el seu èxit dependrà en gran manera de la voluntat real de les parts implicades per complir els compromisos, i de la seva capacitat per transformar les condicions materials en un acord just i sostenible. Mentre persisteixin pors, desconfiances i interessos contraposats, els ‘llums’ del pla podrien veure’s eclipsats per les seves ‘ombres’.
“Els Acords d’Oslo del 1993 van obrir grans esperances, però l’arribada al poder d’Ariel Sharon a Israel i de Hamàs a Gaza els van fer fracassar. Des d’aleshores, la lluita no ha cessat i no hi ha hagut cap acord per acabar amb el conflicte. El pla de pau de Trump és una gran notícia -s’han silenciat les armes i es preveu una Palestina per als palestins-, però qualsevol acord a la regió no pot quedar-se en els aspectes tangibles, sinó aprofundir als sentiments col·lectius: el diàleg interreligiós, el ple reconeixement dels drets humans i la seguretat de les dues parts. Mentre israelians i palestins continuïn amb els seus plantejaments fonamentalistes, cada intent d’arribar a la pau portarà al fracàs”, conclou García Riesco.
