La Dra. Mariàngela Vilallonga, durant la seva intervenció a la X Trobada Acadèmica Internacional de la RAED al Rin, Alemanya
Mariàngela Vilallonga, catedràtica emèrita de Filologia Clàssica de la Universitat de Girona, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va presentar a la X Trobada Acadèmica Internacional que la Reial Corporació va celebrar entre els passats 15 i 20 de març a diverses ciutats alemanyes sota el títol genèric “El Rin com a corrent del coneixement: diàlegs transfronterers” la ponència “Els ‘Studia Humanitatis'”, en la que va presentar el programa educatiu i intel·lectual que va alimentar el Renaixement italià i europeu.
A la seva exposició, Vilallonga va definir l’humanisme com el moviment intel·lectual que dona vida al Renaixement, un impuls cultural que va col·locar a l’ésser humà i a la recuperació de l’Antiguitat clàssica al centre de la creació artística, literària i filosòfica. Els ‘Studia Humanitatis’, un programa que incloïa gramàtica, retòrica, poètica, història i filosofia moral, van constituir el nucli formatiu d’aquesta nova elit cultural. Davant l’escolasticisme medieval, els humanistes van defensar un coneixement centrat en les lletres clàssiques i en la formació integral de l’individu.
Entre els protagonistes d’aquest moviment cultural i pedagògic, l’acadèmica va destacar a la seva presentació a Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio, considerats pares de l’humanisme, les figures dels quals van ser immortalitzades per Andrea del Castagno. També va esmentar el menys conegut Poggio Bracciolini, incansable cercador de manuscrits antics, i a institucions com ara la Biblioteca de Saint-Gallen, un dels grans repositoris medievals que els humanistes van explorar amb avidesa. L’experta va evocar igualment a la brillant generació florentina de finals del segle XV, formada per Marsilio Ficino, Giovanni Pico della Mirandola i Angelo Poliziano, retratats en un fresc de Cosimo Rosselli del 1486 a la Capella del Miracle de Florència. Aquests pensadors, protegits per la família Medici, van fusionar la saviesa clàssica amb el neoplatonisme i una visió optimista del potencial humà.
El mecenatge, de fet, va tenir un paper clau per a la consolidació d’aquest moviment, va explicar Vilallonga. Un exemple emblemàtic és Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, retratat al costat del seu fill Guidobaldo per Pedro Berruguete en una imatge que simbolitza la unió d’armes i lletres. De la mateixa manera, el papa Sixte IV va impulsar la cultura humanista en nomenar el 1477 Bartolommeo Sacchi com a bibliotecari de la Biblioteca Vaticana, escena immortalitzada per Melozzo da Forlì. L’experta va acabar amb la figura d’Aldo Manuzio, el gran impressor venecià la tipografia del qual i edicions crítiques de clàssics grecs i llatins van permetre que el coneixement humanista es difongués massivament per Europa. “Els ‘Studia Humanitatis’ no van ser només un programa acadèmic, sinó el motor cultural que va transformar la visió del món en el pas de l’Edat Mitjana al Renaixement. Una lliçó de com les idees, els llibres i els mecenes poden canviar el curs de la història”, va concloure l’acadèmica.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre març del 2019 i setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació fa tres cursos. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Va ser també nomenada consellera del grup editorial Grup62. Més enllà de la seva àmplia trajectòria com a investigadora i de ser una de les principals expertes en la trajectòria vital i l’obra de Mercè Rodoreda, Vilallonga ha presentat recentment el llibre “Retrat interior” (Proa), un conjunt de poemes escrits entre Girona i Nova York durant els anys 2003 i 2009.
