La possibilitat d’arribar i actuar de forma discriminada sobre determinades cèl·lules presenta enormes avantatges per a la medicina i la farmacologia
Erwin Neher, premi Nobel de Medicina i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha ocupat un espai destacat al cicle “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel” que se celebra al CosmoCaixa de Barcelona organitzat per l’Obra Social La Caixa i completarà el programa “Talento Nobel” que la Fundació Cajasol celebra a Sevilla. Tots dos fòrums, els principals sobre divulgació científica que se celebren avui dia a Espanya, han estat promoguts per la Reial Acadèmia.
Neher va protagonitzar la sessió que es va celebrar el 20 de febrer a Barceclona sota el títol “Canals iònics: el seu descobriment, les seves funcions i el seu paper en medicina i farmacologia”. La mateixa conferència que durà a Sevilla el 22. En ella, el Nobel va explicar com des que al costat de Bert Sakmann descobrís a la dècada dels 70 del segle passat l’existència de canals iònics a les cèl·lules nervioses i musculars, les recents investigacions han confirmat que aquests canals de transmissió són presents en pràcticament tots els tipus de cèl·lules del nostre cos. La possibilitat d’arribar i actuar de forma discriminada sobre un determinat tipus de cèl·lules presenta enormes avantatges per a la medicina i la farmacologia. “Ara sabem que aquests canals són objectius principals de medicaments, a més de que a la seva disfunció subjau una varietat cada vegada més àmplia de malalties”, va assegurar Neher.
Nobel de Medicina pels estudis que en un principi van definir les bases biofísiques i moleculars de la transmissió d’informació entre les neurones, va posar el seu treball com a exemple de com la seva investigació, que no perseguia més que ampliar els coneixements sobre el funcionament del cervell, ha servit per tractar malalties com el Parkinson, l’Alzheimer, l’esquizofrènia o l’autisme, entre d’altres. “Per comprendre malalties tan complexes cal entendre el procés cel·lular que hi ha al darrere. Això és un exemple clar de com la investigació bàsica condueix a importants aplicacions”, va considerar.
El cicle “La ciència vista a través dels ulls de Premis Nobel” continuarà amb la participació de Richard Roberts (Nobel de Medicina el 1993), qui el 22 de març exposarà “Un crim contra la Humanitat”; Jerome Friedman (Nobel de Física en 1990), qui el 26 d’abril oferirà la xerrada “Estem realment fets de quarks?”, i Sheldon Glashow (Nobel de Física en 1979), qui tancarà el cicle el 7 de juny amb la conferència “Descobriments accidentals en la ciència”. En aquestes sessions i en les celebrades a Sevilla han participat també el Nobel de Química i acadèmic d’honor de la RAED Aaron Ciechanover i la també acadèmica d’honor i Nobel de Química Ada Yonath.