Josep Ignasi Saranyana
Professor emèrit de la Universitat de Navarra, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia d’Història, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques del Vaticà i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914
Article publicat a la “Revista d’Humanitats” de la Universitat Internacional de Catalunya
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la recepció de la fe i del cristianisme al present i al llarg de la història a l’article “Què vol dir que Déu ens estima?”, publicat al número 5 de la “Revista d’Humanitats”, corresponent a l’any 2021, editada per la Universitat Internacional de Catalunya. La reflexió té el seu origen en la conferència pronunciada per l’autor quan es va publicar l’exhortació apostòlica “Christus vivit” del papa Francesc, el 2 d’abril del 2019. El missatge del sant pare estava adreçat principalment als joves per ajudar-lo a discernir sobre la seva crida vocacional.
“Què vol dir que un ésser a qui no hem vist mai i al qual no podrem veure mai ens estima? La qüestió és, doncs, què entenen els joves, destinataris del missatge de papa Francesc, quan se’ls parla de l’amor de Déu? En les paraules ens ho juguem tot, i de vegades podem ensopegar per no haver començat per definir amb cura les nocions”, comença l’acadèmic de la RAED el seu article.
Dr. Josep Ignasi Saranyana
Saranyana tracta de desentranyar els conceptes “amor” i “estima” des del seu origen als textos sagrats, diferenciant l’amor passional i l’amor que podria definir-se com fraternal i l’evolució que aquests conceptes han tingut al llarg de l’edat mitjana i la seva subversió a la Il·lustració. En aquest sentit assenyala com al text grec de la primera Epístola de Sant Joan, per expressar el concepte que nosaltres traduïm per amor o estimació, es fa servir la paraula “agape”, que Sant Jeroni va traduir com “caritas”. Per dir “hem volgut” el grec fa servir “egapékamen” del verb “agapao”, que té la mateixa arrel que “agape”. El llatí, en canvi, juga amb el substantiu “caritas” i amb els verbs “dilexerit”, que no tenen la mateixa arrel, sinó que ve de “dilectio”, i del verb corresponent, que al llatí clàssic significava “escollir” i al llatí decadent “voler”.
“Des de la revolució del 68 ens trobem amb dos problemes fonamentals per presentar els fonaments de la teologia moral (i també de l’ètica d’inspiració cristiana), tots dos derivats de la filosofia que s’ha incubat des de la Il·lustració. Si no enfoquem bé aquests dos problemes podem pertorbar la nostra comprensió de la revelació: la confusió entre l’amor-passió i l’amor-virtut. A més, i referint-nos a Déu, cal rememorar que el nostre amor a Déu no és amor-passió, sinó caritat, és a dir, una virtut teologal. I això no és gens fàcil d’explicar, perquè exigeix una immersió a l’ètica nicomaquea, per dir-ho amb un exemple expressiu. La solució del problema teològic -què vol dir que Déu ens estima?- ens ve, doncs, de la mateixa revelació”, conclou el teòleg.
