Dr. Pablo-Ignacio de Dalmases
Pablo-Ignacio de Dalmases, periodista, escriptor i reconegut especialista sobre el Sàhara Occidental i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), presenta l’obra “Sáhara Occidental. La colonia que España nunca descolonizó” (Almuzara), un llibre que ofereix una anàlisi detallada sobre la història contemporània d’aquesta regió i explora les arrels del conflicte que ha donat com a resultat la seva ocupació pel Marroc, ara avalat pel Consell de Seguretat de Nacions Unides, que ha acceptat el pla d’autonomia parcial i sobirania exercida per Casablanca després que el Govern d’Espanya cedís també a l’històric pla de l’ONU de descolonització mitjançant un referèndum entre la ciutadania sahrauí.
“Durant gairebé un segle, Espanya va exercir la seva sobirania sobre el Sàhara Occidental amb l’anuència de la població local. Quan en els anys 70 de segle passat es va programar la celebració d’un referèndum per a la seva autodeterminació, Marroc, que volia annexionar-se aquest país, ho va impedir, amenaçant amb una invasió civil en plena malaltia terminal de Francisco Franco. El govern presidit per Carlos Arias Navarro es va acovardir i va pactar el lliurament del Sàhara al Marroc i Mauritània, traint els compromisos que havia adquirit amb el poble sahrauí i amb l’ONU. El resultat va ser una guerra entre el Front Polisario i els nous ocupants que va finalitzar amb la derrota de Mauritània, l’enclaustrament de la zona ocupada pel Marroc mitjançant una frontera de més de 2.000 quilòmetres i la condemna dels sahrauís a viure a l’exili o sota un règim d’ocupació”, explica el mateix autor a la presentació de l’obra.
De Dalmases explica a l’obra des de l’origen de la presència d’Espanya al Sàhara Occidental i el desenvolupament de la vida durant el temps en què el territori va ser, primer, una colònia i després una província tan espanyola com Conca, els intents de dotar-lo d’un règim autonòmic com a pas previ a la seva independència i els llaços indissolubles creats entre els sahrauís i els espanyols, així com la situació actual d’un conflicte que, mig segle després, ha convertit al Sàhara Occidental en allò que el mateix autor no dubta a definir com la Palestina del Magrib.
L’acadèmic és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster universitari en Història Contemporània. Ha treballat com a periodista durant cinquanta anys i exercit diversos càrrecs, com els de director de Ràdio Nacional d’Espanya i de Televisió Espanyola al Sàhara espanyol, director del diari “La Realidad” d’Al-Aaiun, cap dels Serveis Informatius del Govern del Sàhara, cap del Gabinet de Premsa de Radiotelevisió Espanyola a Catalunya i cap d’Informatius de Radiocadena Española a Catalunya. S’ha dedicat també a la docència com a professor a l’Escola Oficial de Publicitat, ha estat consultor de la Universitat Oberta de Catalunya i tècnic superior d’Educació de la Diputació Provincial de Barcelona.
És també autor de les obres “Quiero ser Ali Bey”, “Los últimos de África”, “Huracán sobre el Sáhara”, “La esclavitud en el Sáhara Occidental”, “El desierto imaginado (África Occidental española en la literatura)”, “Sáhara español: el gran fraude (Los papeles del coronel Rodríguez de Viguri)”, “Viajes por el Sáhara español”, “Sáhara Occidental e Ifni en la ficción literaria” i “Cuentos y leyendas del Sáhara Occidental”.
