José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va alertar de l’increment de malalties transmeses per paràsits, virus i bacteris mitjançant una àmplia gamma d’insectes a la ponència “Enfermedades y vectores: una combinación letal”, que va impartir el passat 14 de desembre dins del marc de les II Jornades de Medicina Fuerteventura i Lanzarote, organitzades per l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote, de la qual n’és un dels membres més actius.
L’acadèmic va iniciar la seva intervenció assenyalant que les principals malalties de transmissió vectorial representen aproximadament el 17% de la càrrega mundial de malalties infeccioses i arriben a ser humà a través d’una àmplia gamma d’insectes entre els quals s’inclouen els mosquits, els flebòtoms, els triatomins, els simúlids, les paparres, les mosques tsetsé, els àcars i els polls. Actualment, i segons els càlculs de l’Organització Mundial de la Salut, és possible atribuir més de 700.000 morts a l’any a les malalties transmeses per vectors.
“De totes les malalties transmeses per vectors, el paludisme és el causant de la càrrega més gran mundial de morbimortalitat, ja que el 2018 va causar aproximadament 405.000 morts, la majoria dels quals eren nens menors de cinc anys. Altres exemples de malalties de transmissió vectorial importants són la malaltia de chagues, la febre chikungunya, el dengue, la leishmaniosi, l’esquistosomiasi, la febre groga i la malaltia pel virus de zika… Els més recents i greus brots epidèmics de moltes d’aquestes malalties que s’han produït han repercutit de manera considerable sobre la morbimortalitat, cosa que en alguns casos ha suposat una càrrega aclaparadora per als sistemes de salut locals. El dengue és la malaltia transmesa per vectors que s’ha propagat amb més rapidesa, ja que la magnitud de l’epidèmia ha augmentat en més de 15 vegades des de l’any 2000 i actualment afecta més de 129 països”, va assenyalar el ponent.
Dr. José Ramón Calvo
Calvo va explicar com malalties que es consideraven endèmiques estan arribant a altres zones geogràfiques a conseqüència del canvi climàtic i la presència dels mosquits tigre a Europa és la prova més clara que els mitjans de transport poden traslladar a milers de quilòmetres tant algunes espècies d’insectes com les malalties que poden inocular amb les picades. Tot i les seves molèsties i perills per als humans, el ponent va indicar que els mosquits compleixen una funció dins dels seus ecosistemes, com la pol·linització o la cadena tròfica. Pel que fa a la seva capacitat de transmetre malalties mortals, que també es pot considerar una funció natural, l’acadèmic va destacar com cada any maten ara com ara unes 750.000 persones o infecten de malària uns 200 milions. Així mateix, milers de nadons neixen amb microcefàlia pel contagi de zika de les mares.
Després d’analitzar diverses malalties infeccioses transmeses per vectors i analitzar-ne alguns, l’acadèmic es va aturar en l’examen de tres espècies de mosquits particularment perilloses: l’Aedes, el Culex i l’Anopheles, analitzant-ne les diverses estratègies. Després va apuntar els principals mètodes de prevenció davant de les seves picades per concloure amb les mesures que han posat en pràctica per acabar amb els perills que representen aquests mosquits, com ara la manipulació genètica selectiva.
