Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda l’actualitat en diverses entrevistes que hi ha concedit al llarg de les últimes setmanes a mitjans tan diversos com el diari “Diario de Sevilla”, on el 9 de juliol va reflexionar sobre la llei d’Amnistia; el programa ES La Mañana de la cadena radiofònica ESRadio, en què el 15 d’agost va criticar els atacs que des del poder Executiu s’aboquen cap als jutges i les seves actuacions, i el diari digital The Objective, on el 18 d’agost va lamentar l’escassa formació política i legal dels ciutadans espanyols. Els mitjans han renovat el seu habitual interès per l’acadèmica arran de la presentació del seu últim llibre, “En defensa de la Transición” (Almuzara), en què aborda el que considera deteriorament institucional pel qual està passant Espanya.
En les seves declaracions per a “Diario de Sevilla”, l’experta jurista considera sense embuts que la llei d’Amnistia es va tramitar mitjançant el que s’anomena un frau de llei. “El Govern presenta la llei d’Amnistia com una proposició de llei, que s’entén que emana del Parlament -quan sabem que no va emanar del Parlament-. Tot això es va fer per evitar informes tècnics que la qüestionés. Es podria haver presentat una proposició de llei que estigués acompanyada de dictàmens d’òrgans qualificats, però no va ser així. En resum: la llei d’Amnistia hauria d’haver estat un projecte de llei o bé una proposició de llei avalada per informes tècnics. Però no va ser ni una cosa ni l’altra. Per això que considero un frau de llei el procediment legislatiu de la llei d’Amnistia”, assenyala.
A The Objective, Freixes critica amb arguments jurídics les concessions del Govern a les forces sobiranistes per aconseguir investidures i mantenir-se al poder. “Si hi va haver un pacte primer per a la llei d’Amnistia, no prevista a la Constitució, per aconseguir la investidura de Pedro Sánchez, ara resulta que hi ha un segon pacte, tampoc previst a la Constitució i de contingut clarament anticonstitucional, per aconseguir la investidura de Salvador Illa. Amb això estem modificant el sistema a canvi d’aquestes compres de vots parlamentaris per aconseguir investidures exigües, és a dir, investidures que no responen a una àmplia majoria, sinó que responen a majories molt mecàniques. Una mica aquestes majories numèriques de base smithiana a partir de les quals després es creuen amb dret a imposar-se sobre la gran majoria”, considera.
Finalment, a ESRadio, la vicepresidenta de la RAED aborda la qüestió de l’anomenat “finançament singular” de Catalunya pactat entre el Govern i ERC per a la investidura d’Illa com a president de la Generalitat. “Catalunya està situada dins del règim fiscal general des de la redacció de la Constitució, i va ser així per consens, ja que en Grup Català de les Corts Constituents va considerar que era millor per a Catalunya no haver de recaptar els impostos. Per tant, caldria reformar la Constitució o fer-ho amb subterfugis i per la porta del darrere. Parlen de federalisme, però això no ho és. La igualtat és bàsica dins del federalisme, i aquí s’està intentant fer una altra cosa apel·lant a alguna cosa que no existeix: el federalisme asimètric. Aquí es tracta de desposseir els poders centrals de les seves competències, una centrifugació competencial que no té res a veure amb el federalisme”, argumenta.
Tant al seu llibre com a les seves últimes declaracions, Freixes s’atura en les ingerències del poder Executiu al Judicial, i carrega fonamentalment contra les declaracions de diversos membres del Govern contra els jutges.”Els atacs del poder executiu al judicial no són de rebut, trenquen d’una manera directa un fonament bàsic en un Estat de dret: el respecte a les resolucions i a l’actuació dels jutges. Hi ha jurisprudència del Tribunal Internacional de Drets Humans condemnant governs per això, perquè soscava la confiança dels ciutadans en la justícia, són atacs directes sense arguments jurídics, és un atac molt greu”, assenyala.
