Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat Código Libre el 12 de novembre del 2021
Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda la tradició diplomàtica de Mèxic en relació amb la recent aparició del president Andrés Manuel López Obrador a la tribuna de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a l’article “Con T de tragedia (La 4T en el extranjero)”, publicat al portal especialitzat Código Libre el passat 12 de novembre. Per a Sada, el mandatari mexicà ha malbaratat en un dia la llarga història en matèria de relacions internacionals del seu país.
“Dotat d’un cos de diplomàtics professionals de carrera a partir de l’etapa postrevolucionària, forjant una gran tradició que es va conservar almenys fins passada la primera dècada del segle XXI, el nostre país gaudia de cert prestigi reconegut tant per propis com a aliens gràcies als designats per exercir com a individus notables l’ofici de la Cancelleria, de la mateixa forma que qui era el titular del poder executiu quan ens representava directament a l’exterior com a país, però aquesta setmana davant l’opinió pública internacional hem vist com tot un segle de tradició, professionalisme i respecte de l’estranger cap al nostre país i les seves institucions ha estat llençat per la borda després de la compareixença del president López davant el Consell de Seguretat de l’ONU, molt desafortunada”, inicia l’historiador la seva reflexió.
Sada assenyala que, lluny de ser una percepció personal, la intervenció de López Obrador va ser referida amb sorna per diversos mitjans de comunicació internacionals i fins i tot els representants de Rússia i la Xina davant les Nacions Unides van mostrar la seva oposició a l’anomenat Programa Mundial per la Fraternitat i el Benestar que va presentar el president mexicà per tal de treure de la pobresa 750 milions de persones que viuen amb menys de dos dòlars al dia, finançat per les rendes més grans i les multinacionals.
“Per desgràcia, aquesta intervenció deplorable no només no va passar desapercebuda per als mitjans de comunicació europeus i la premsa internacional, que no van dubtar a burlar-se i fins i tot a caricaturitzar el nostre país – en comptes de fer-ho amb el president- per aquest ridícul: també va ser increpat de manera pública i vergonyosa pels mateixos representants de Rússia i de la Xina comunista; Vasily Nebenzya (representant de la Federació Russa) li va recriminar que aquest lloc no era el fòrum per plantejar projectes ni models econòmics, mentre que Zhang Jun (delegat xinès) li va increpar que no se li admetia voler intervenir en la sobirania d’altres països i menys per imposar ideologies extremistes que només inciten a l’odi i la violència”, va concloure l’historiador.
