Dr. Anton Gasol
Anton Gasol, exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i Acadèmic d’Honor electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va publicar el 10 d’abril passat al diari “La Vanguardia” l’article “El poder de la innovació”, en què posa èmfasi en el nexe entre innovació tecnològica i dominació. Un concepte que pot semblar molt modern, però que existeix, com explica l’autor, des de temps immemorial. Perquè innovació tecnològica, per exemple, eren els arcabussos, mosquets i canons que van permetre a Pizarro, amb només 168 soldats, conquerir el Perú derrotant l’exèrcit de 30.000 efectius de l’inca Atahualpa, equipats amb armes rudimentàries, com explica el mateix Gasol.
La innovació desenvolupa un cicle de retroalimentació, ja que tota nova descoberta, un cop assimilada per la societat, engendra l’aparició de noves tecnologies que sustenten i fan créixer l’economia global. Tecnologies que avui dia abasten des dels telèfons intel·ligents a la possibilitat de comprar en línia amb total seguretat, passant pels avenços en aparells mèdics, la producció d’energia verda o, també, les noves tècniques de guerra híbrida.
Gasol cita un informe de l’Institut Australià de Polítiques Estratègiques sobre 44 tecnologies que cobreixen la pràctica totalitat dels camps tecnològics crucials -defensa, espai, robòtica, energia, medi ambient, biotecnologia, intel·ligència artificial, materials avançats i àrees clau de tecnologia quàntica- i identifica els països, les universitats i les empreses que lideren la innovació científica i de recerca per dominar aquestes tecnologies crítiques. Segons aquest informe, la Xina lidera la innovació en 37 de les 44 tecnologies, mentre que els Estats Units, en segon lloc, encapçala la llista a la computació quàntica i d’alt rendiment i les vacunes. A gran distància, la resta de països del món.
“El segle XXI serà el segle dels imperis, com el segle XIX ho va ser de les nacions. L’imperi nord-americà i l’imperi xinès seran els protagonistes, amb l’oceà Pacífic com a testimoni de les seves confrontacions (per exemple, Taiwan) En una democràcia liberal la legitimitat del poder no depèn essencialment de la seva eficàcia, sinó del control institucional. Per al Partit Comunista Xinès, dominat per la centralitat ideològica d’una sola persona, Xi Jinping, l’ordre de l’equació política fonamental és precisament l’invers”, conclou l’articulista.
