Pedro Rocamora, doctor en Dret, Psicologia i Medicina-Neurociència, va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar el passat 11 de novembre a la seu de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, a Madrid. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “Neurociencia y derecho penal”, en què va abordar diversos aspectes legals sobre la pena privativa de llibertat, les psicopatologies de la reclusió, les teories psicosocials de la violència i els factors psicopatogènics i delictògens. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmica de número i vicepresidenta de la Junta de Govern Àngels Calvo.

El nou acadèmic va iniciar la seva dissertació explicant el seu interès per abordar aspectes tradicionalment impermeables a la recerca des d’un àmbit pluridisciplinari i va recordar com va conèixer de primera mà els estudis del neurofisiòleg José Manuel Rodríguez Delgado sobre estimulació elèctrica cerebral, que obria la possibilitat de modificar conductes en animals. Una línia de treball que, segons el seu parer, i a falta d’estudis i un rigorós desenvolupament científic, obre la via que les neurociències es puguin convertir en un complement i fins i tot alternativa a les penes privatives actuals de llibertat que contempla del dret penal i que poden donar lloc a diverses psicopatologies derivades de la reclusió. “És evident que la pena privativa de llibertat, en la seva concepció actual, està en crisi. Aquesta crisi no és uniforme, perquè tots els models penitenciaris no són iguals; probablement algunes institucions dels països escandinaus en siguin l’excepció. La crisi de la pena privativa de llibertat té com a manifestacions les psicosis i la violència carcerària”, va assenyalar.

Abordant els factors socials i culturals que acompanyen la delinqüència, Rocamora va coincidir amb la majoria dels experts en aquesta matèria que el millor instrument per reduir els delictes no és la sanció, sinó la prevenció. Per exemple, baixar els índexs de pobresa i desocupació, reduir la crispació i augmentar tots els consensos, incrementar l’estabilitat social i econòmica, augmentar la cultura o cultivar l’educació des de l’escola per a la solució no violenta dels conflictes. “La societat es torna més psicopatogènica i delictògena quan hi ha fams i guerres, quan hi ha pobresa, frustració, escassa participació en la presa de decisions, inestabilitat social i política, i també quan l’home està al servei de l’economia i no l’economia al servei de l’home”, va assenyalar.

El nou acadèmic d’honor també va advertir d’un altre problema que caldria valorar: la relació dels delictes més greus, com l’homicidi o l’assassinat, amb el suïcidi, ja que les dues conductes poden tenir una arrel comuna. Per posar fre a tot plegat va destacar que la neurociència suposa un nou enfocament i abordatge multifacètic de la conducta i dels processos psicològics, que va considerar l’adequat per a un problema plurifactorial com el delicte. “El cas de la conducta antisocial-delictiva no s’ha de tractar exclusivament des de les categories jurídiques”, va concloure.

Especialista en teràpia i hipnosi ericksoniana, el nou acadèmic d’honor ha escrit obres de referència com “Conciencia y psiquismo. Análisis neurocientífico de la condición humana”. Va ser reconegut amb la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts, va ser nomenat membre d’honor de la Societat Hipnològica Científica per les seves recerques sobre psicologia de la suggestió i va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Doctoral de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya.