Dr. Pedro Nueno
Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el nou cicle polític a Espanya i la facilitat amb què la comunicació, general i corporativa, anuncia grans canvis que probablement no s’acaben de concretar en els articles “Valorant”, “Canviant” i “Empobrint”, que ha anat publicant al diari “La Vanguardia” entre els passats 19 de setembre i 2 d’octubre.
A “Valorant”, l’acadèmic es qüestiona sobre la idoneïtat de molts alts càrrecs i representants polítics i la seva retribució salarial, assenyalant que de vegades es tracta de sous no competitius que no animen que professionals d’alta qualificació i experiència es deixin seduir per la gestió pública. “Vegem com podem millorar l’administració pública: triar els millors, continuar formant-los bé, retribuir-los a nivells de mercat, fins i tot amb variables per resultats per, si són els millors, retenir-los. Si persones de gran nivell acceptessin aquests llocs, pensarien també amb perspectiva de llarg termini i tindríem una bona estratègia i una solidesa industrial, social i econòmica extraordinària”, assenyala.
D’altra banda, a “Canviant”, Nueno es fa una altra pregunta pertinent, en un moment en què la transició energètica sembla accelerar-se, almenys en les estratègies que comuniquen les empreses i administracions i als mitjans: quan farem el salt definitiu cap a la descarbonització de l’economia? Per a l’estudiós, convé mantenir la calma davant de canvis tecnològics i de costums anunciats ja fa dècades, i valorar quines de les tecnologies i usos actuals encara tenen recorregut. “El canvi és enorme i cada cop més ràpid. Hem de pensar en el futur i preparar-nos per als canvis. Els primers que entrin en aquests canvis creixeran i guanyaran terreny. Els que es retardin desapareixeran. Anem experimentant i analitzem el que pot romandre”, indica.
Finalment, a “Empobrint”, apel·la a la responsabilitat d’empresaris i emprenedors i al seny dels polítics espanyols, afanyats en una persecució populista al “ric” que comporta desincentivar molts inversors estrangers i fins i tot que molts empresaris espanyols busquin alternatives fora del país. “Què seria de nosaltres si els ‘rics’ s’atipessin dels nostres polítics i s’emportessin la seva empresa a un altre lloc del món amb polítics més assenyats? Han d’entendre que portar la central de l’empresa als Estats Units, Suïssa o Xangai és possible i ja n’hi ha exemples: alguns dels que han mogut la seva central empresarial estan molt satisfets i poden invertir més i millor, i què fan els ‘rics’ amb els seus estalvis?, molts els inverteixen en temes immobiliaris i això porta a construir edificis o rehabilitar-los. I això també crea molts de llocs de treball en constructores, fabricants de materials de construcció… A més, si molts ‘rics’ construeixen, abaixen els preus immobiliaris i més ‘pobres’ poden viure millor”, conclou.
