Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic de número de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va liderar el 21 de desembre passat al campus de la Universitat Politècnica de Catalunya la presentació del nou superordinador MareNostrum 5, en què va participar el president del Govern, Pedro Sánchez. El seu processador té una capacitat de computació més de vint vegades més gran que el seu predecessor, el MareNostrum 4, i ja és un dels cinc nodes principals de la xarxa europea de supercomputació EuroHPC, que la Unió Europea va llançar el 2018 amb l’objectiu que Europa no quedi retardada respecte als Estats Units i la Xina en una tecnologia estratègica.
La inauguració d’aquesta important infraestructura va coincidir amb el final del semestre de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, a les prioritats del qual figura la necessitat de promoure la innovació tecnològica com un element fonamental per aconseguir l’autonomia estratègica d’Europa. Durant l’acte, Sánchez va assenyalar que el Centre Nacional de Supercomputació i el MareNostrum 5 constitueixen una materialització de l’interès espanyol per reforçar aquesta autonomia estratègica i impulsar la reindustrialització d’Europa en allò que es coneix com a quarta Revolució Industrial. Cofinançat per la Unió Europea i un consorci de països liderats per Espanya, el MareNostrum 5 entra en el selecte grup dels deu supercomputadors més potents del món i un dels tres més poderosos d’Europa i ha estat reconegut com l’èxit més gran de l’any en l’àmbit de la supercomputació durant el congrés més important del sector del món, celebrat el novembre passat a Denver (Estats Units).
El MareNostrum 5 permetrà emprendre reptes científics impossibles fins ara en àrees que van des de la medicina, el canvi climàtic i la producció de noves fonts d’energia. Gràcies a la seva singular arquitectura computacional, permetrà avançar en camps del coneixement diversos, com ara el desenvolupament de bessons digitals del planeta Terra o del cos humà per estudiar el canvi climàtic, impulsar la medicina personalitzada i el disseny de ciutats més saludables i sostenibles, o la cerca de nous materials. El nou supercomputador destaca també per la seva gran capacitat d’emmagatzematge, única en l’àmbit mundial, en passar dels 15 petabytes disponibles a MareNostrum 4 fins als 248 petabytes, als quals es podria afegir emmagatzematge de llarga durada de més de 400.
El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació és un consorci públic format pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya fundat el 2004 amb poc més de mig centenar d’empleats i ja compta amb prop un miler de persones que ofereixen infraestructures i serveis en supercomputació a científics espanyols i europeus per generar coneixement i tecnologia per transferir-los a la societat. Aquest nou superordinador ha suposat la inversió europea més gran en una infraestructura científica a Espanya, amb 202,8 milions d’euros, dels quals Espanya n’ha aportat 70. El projecte tindrà una durada estimada de cinc anys. Durant aquest temps, cadascun dels contribuents tindrà accés al superordinador amb una disponibilitat equivalent a la inversió realitzada (35% en el cas d’Espanya).