Sr. Miquel Ventura
Miquel Ventura, director de projectes de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors i impulsor del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar, explica a l’últim número de la revista “Geo” les principals conclusions que han permès extreure sobre la salut de la biodiversitat de la Mediterrània les estacions de control implantades a la costa catalana al llarg dels darrers anys i, en particular, de la ubicada davant de la barcelonina platja de la Mar Bella. “El baix percentatge d’espècies sèssils filtradores ens dona una idea que la zona presenta una elevada terbolesa de l’aigua que dificulta el desenvolupament d’aquest tipus d’organismes marins”, assenyala a l’article “Plastiterrani”, en què diversos experts alerten alt grau de contaminació de la Mediterrània, especialment per residus plàstics. Per al biòleg marí, un dels principals problemes que afronta la salut de la vida al mar, i especialment a les proximitats de les zones urbanes, radica que només un 0,26% del Mediterrani té algun grau de protecció, que a vegades no es duu a terme, i xifra en almenys un 20% la superfície marítima que hauria d’estar protegida per salvaguardar amb una garantia mínima el seu futur.
L’últim informe de l’Estació Silmar de la Mar Bella, a Barcelona determinava la presència d’almenys quatre espècies invasores detectades a les observacions i assenyalava que a la Mediterrània s’han introduït a l’última dècada més de 900 espècies foranes provinents d’altres ecosistemes marins, el 15% de les quals són potencialment invasores. “Fins ara, la Mediterrània i el nostre litoral marí mostraven resiliència ecològica, però per un cúmul de fets com la contaminació del mar amb microplàstics o l’increment del transport marítim, estem privant-lo de la seva capacitat de defensa i regeneració. Més del 40% de les espècies d’interès comercial que es pesquen a la Mediterrània oriental actualment ja són espècies foranes i invasores que s’han instal·lat en aquests nous ecosistemes marins i el futur pot ser encara més descoratjador”, va assenyalar Ventura en aquell moment.
Com ha destacat el mateix director de projectes de la Fundació en diversos articles publicats als mitjans de comunicació de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), la producció de plàstic a escala mundial genera 275 milions de tones de residus plàstics/any, un volum superior a la producció anual, atès que s’hi incorporen estocs produïts d’anys anteriors més el còmput del reciclatge.
A les ciutats costaneres del planeta ubicades a menys de 50 km de la costa (uns 2.000 milions de persones viuen en aquesta franja litoral) se’n generen uns 99,5 milions de residus plàstics/any i la mala gestió d’aquests subproductes en generen 31,9 milions de tones/any de plàstics dels quals arriben al mar uns 8 milions de tones/any, el 20% dels quals queda flotant a la superfície marina i la resta s’enfonsa.
La RAED i la Fundació segueixen compromesos amb el propòsit de protegir el medi marí i posar en valor el seu capital natural, tant en l’àmbit ecològic com econòmic i humà, a través del projecte Silmar i de la iniciativa Bluecapitals. Dues accions disruptives, útils i molt necessàries per contribuir des de l’acció local a preservar i protegir el patrimoni marí. “En els darrers anys, la societat global s’ha fet una mica més conscient del nivell de contaminació del mar, sabent que més del 80% dels residus que es troben al gran oceà provenen dels rius i les zones litorals humanitzades. A més, gran part de la contaminació de les aigües costaneres i, específicament, en mars tancats com el Mediterrani, el mar Negre, el Bàltic, el Caspi o el mar Roig, prové de la contaminació orgànica d’aigües residuals dels pobles i ciutats que hi ha a les conques. Aigües que també aporten residus d’aliments, olis, microfibres, microplàstics, subproductes d’higiene i infinitat de compostos químics com detergents, ceres, silicones, micropartícules de cautxú, barrejat amb bacteris, virus i altres microorganismes insalubres, a més d’efluents d’origen agrícola amb alts nivells de pesticides, fòsfor i nitrogen. Un brou de cultiu que afavoreix la proliferació de bacteris patògens, microorganismes i algues que consumeixen l’oxigen dissolt a la columna d’aigua marina, empobrint hàbitats i ecosistemes i facilitant l’aparició d’espècies oportunistes i invasores”, va assenyalar Ventura en el seu últim article publicat a la Newsletter de la Reial Acadèmia, “Compromesos amb la biosfera i el mar”.
