Dr. Josep Ignasi Saranyana
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “La recepción de ‘Medellín’ en la historiografía colombiana”, on aborda les influències de la Conferència General de l’Episcopat Llatinoamericà de Medellín, celebrada el 1968. Un treball que l’acadèmic va llegir a la seva recepció com a acadèmic corresponent estranger de l’Acadèmia Colombiana de la Història. El treball es va publicar al volum 14, corresponent al 2005, de l’“Anuario de historia de la Iglesia”, editat per la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra.
“La Conferència General de l’Episcopat Llatinoamericà de Medellín (1968) no va suposar una ruptura, sinó continuïtat, encara que en el seu moment això no es va poder apreciar. Una lectura de la recepció de ‘Medellín’ a les revistes teològiques colombianes permet advertir que el sector continuista (continuïtat entre el Vaticà II-Medellín-Puebla) estava més a prop de la realitat històrica que el sector rupturista, que va postular una solució de continuïtat entre l’abans i després de ‘Medellín’. ‘Medellín’ no va ser alliberacionista, en el sentit radical del terme”, resumeix l’acadèmic el principal postulat del seu estudi.
Seminari Major de Medellín on es va realitzar la II Conferència General de l’Episcopat Llatinoamericà. Fotografia de Jhon Nicolás Vallejo Santamaría, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons
Considerada popularment com el “Vaticà II americà”, en abordar la teologia de l’alliberament i la pastoral missionera, la Conferència de Medellín es va assumir al seu dia com una normalització i assimilació d’un nou model d’evangelització, per més que al cap dels anys i especialment de les dues primeres dècades de la seva celebració, es va entendre com la configuració d’una teologia pròpiament llatinoamericana nascuda del gir antropològic promogut per la pròpia conferència.
“La idea de llatinoamericanitzar que es va extreure de ‘Medellín’ suposava un tomb de molts plantejaments teològics i una important revolució teològica. Per exemple, els tres vots característics de l’estat religiós passaven a simbolitzar el ‘testimoni públic i polític del religiós en actitud crítica dels valors establerts pel sistema capitalista’. Aquesta forma d’entendre els compromisos religiosos subvertia l’ordre teològic i canònic establert. Oferia una alternativa secularitzada de la vida religiosa, d’acord amb la secularització del missatge evangèlic pretesa pels creadors d’aquesta nova teologia. Aquesta inversió concordava amb els pressupostos d’alguns corrents de l’alliberament, els quals, en preguntar-se per les relacions entre el que és intrahistòric i el que és metahistòric, llegien el més enllà en funció del més aquí”, assenyala Saranyana sobre el significat que va acabar tenint aquella cita.
Tot i això, conclou l’acadèmic, hi ha més de mite forjat amb els anys sobre aquella conferència que de realitat, ateses tant les seves conclusions com la recepció inicial del seu abast i la lectura que fan actualment els historiadors de l’Església amb la distància temporal necessària. “L’esperit del poble és creador de mites i Colòmbia és bressol de molts. Macondo té aquí la seva estança”, conclou Saranyana la seva lectura.
