Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre els avenços de la psicofarmacologia i les seves darreres recerques a l’article “Hemos conseguido que los pacientes psicóticos y esquizofrénicos puedan vivir fuera de las instituciones psiquiátricas”, publicat per la Fundació per al Coneixement de Madrid el 10 de juliol passat a la seva web i difós a través dels seus canals de comunicació. L’acadèmic apunta les conclusions de la seva darrera investigació en col·laboració amb el Departament de Química Orgànica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el professor José Luis Marco-Contelles en el disseny de molècules multipotents, capaces d’actuar simultàniament en diversos sistemes enzimàtics o receptors implicats en el progrés i el desenvolupament de malalties neurodegeneratives, com la malaltia d’Alzheimer i altres trastorns com la isquèmia cerebral.
“Les meves línies de recerca principals s’han centrat en el camp de la psicofarmacologia: les bases neurobiològiques de les drogodependències i de la patologia dual, les interaccions medicamentoses dels psicofàrmacs, la neurobiologia de l’agressivitat, els tractaments de combinació en pacients amb trastorns depressius i psicòtics, el desenvolupament de noves molècules per a malalties neurodegeneratives i, sobretot, la història de la psicofarmacologia”, explica López Muñoz. A la seva investigació juntament amb el CSIC afegeix les que també duu a terme amb el Departament de Farmacologia i Toxicologia de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid, liderat pel professor Alejandro Romero, en relació al paper terapèutic de la melatonina en diferents patologies, com ara malalties neurodegeneratives i cardiovasculars, el càncer, o malalties infeccioses com la Covid-19; i amb el Servei de Psiquiatria de l‘Hospital Universitari 12 d’Octubre de Madrid -en aquest cas amb el professor Gabriel Rubio-, utilitzant la metabolòmica com a eina per millorar el coneixement de síndrome metabòlica associada al tractament de pacients esquizofrènics amb agents antipsicòtics.
Així mateix, López Muñoz assenyala les seves fructíferes investigacions sobre la història de la psicofarmacologia, amb una gran repercussió en l’àmbit internacional, incloent-hi el paper jugat per la serendípia en el descobriment dels psicofàrmacs, la seva ocupació com a eina d’abús institucional i fins i tot criminal per part de règims totalitaris al llarg del segle XX o l’anàlisi de les fonts tècniques en matèria terapèutica per part dels literats espanyols més rellevants del Segle d’Or, fonamentalment Miguel de Cervantes. En aquest sentit, apunta la importància de la divulgació com a element fonamental de la recerca. “La divulgació científica constitueix una de les tasques pendents dels investigadors espanyols, que permeti fer arribar a la societat, d’una manera atractiva i no complexa, la tasca diària dels laboratoris i centres de recerca i els resultats d’aquesta activitat. Es tracta d’una tasca complexa, ja que la manera de comunicar és molt diferent de la utilitzada en els mitjans tècnics especialitzats i no tots els científics estan entrenats per a això. Afortunadament, això està canviant en els darrers anys, gràcies, en gran manera, a la labor realitzada per la plataforma The Conversation, que ha permès donar la paraula als mateixos investigadors, especialment els universitaris, per a la difusió i divulgació dels seus projectes científics a gran escala, prova d’això és l’enorme acollida per part de mitjans de comunicació convencionals dels articles de divulgació científica generats per aquesta plataforma”, assegura.
López Muñoz apunta els reptes que es fixa en les línies obertes de recerca i assenyala el potencial que presenta, en general, la psicofarmacologia. “En l’àmbit de la psicofarmacologia, els resultats terapèutics dels pacients psiquiàtrics aniran millorant amb la integració de la investigació farmacològica, les noves tècniques diagnòstiques de neuroimatge i l’abordatge genètic d’aquests quadres. Evidentment, aquest és el futur i hi dirigirem la nostra activitat científica, amb l’objectiu que el pacient psiquiàtric se’n vegi notòriament beneficiat, i per tant tota la societat”, conclou.
