Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha donat a la Biblioteca de l’Acadèmia el llibre “La teologia cristiana a la Modernitat. De l’albada del segle XVI al llindar de la Il·lustració” (Cossetània Edicions), de recent aparició. Una obra de gran rigor històric i teològic que aborda en el període que va des de la fi de les guerres civils europees a finals del segle XV fins a l’esclat del liberalisme.
Es tracta d’un període crucial per a la cultura i el pensament occidentals, ja que és en aquest moment quan es forja la Modernitat. “S’ha dit i repetit que hi va haver una ruptura no només religiosa, sinó també cultural entre la baixa Edat Mitjana i el Renaixement i, encara més, entre aquest i la Il·lustració. Ben mirat, però, la història no va a salts. El teixit històric és molt més fluid del que sembla a primera vista. És una greu simplificació (més encara, pot ser una manipulació ideològica) considerar que es passa de la foscor a la claror sense solució de continuïtat. Ni Luter, a tall d’exemple, hauria estat possible sense un agustinisme medieval radicalitzat i l’imperi del nominalisme, o Kant no seria comprensible sense el pietisme luterà”, s’explica en la introducció de l’obra.
Aquest estudi prova de traçar algunes línies de continuïtat en el desenvolupament del pensament teològic i filosòfic des de finals del segle XV fins a la plenitud del jansenisme polític i religiós, fent veure que els sobtats girs en el procés històric ni són tan sorprenents ni tan bruscos com apareixen en el relat simple i lineal de la història. Analitzat detingudament s’atén la profunditat del transcurs intel·lectual d’Occident.
