Dr. López Muñoz
Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre el Codi d’Ètica Mèdica de Nuremberg, que regula els principis sobre l’experimentació amb éssers humans fruit dels Judicis de Nuremberg al final de la Segona Guerra Mundial, a l’article “Un legado atípico de los crímenes nazis: el código de Núremberg, espejo biomédico de la Declaración de Derechos Humanos”, publicat el 17 de desembre passat al diari “El Español”. L’acadèmic aprofita la commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre del 1948, per referir-se a aquest altre text cabdal de l’assistència sanitària i de la recerca biomèdica.
“Aquest procés va treure a la llum un pervers sistema de destrucció de la consciència social alemanya que, en el seu vessant sanitari, va suposar la institucionalització de conductes criminals en matèria de salut pública, higiene racial i recerca humana. Des del moment en què Adolf Hitler va assolir la Cancelleria d’Alemanya el 1933, el menyscabament en matèria d’ètica mèdica va anar avançant progressivament, amb la complicitat i participació activa del col·lectiu sanitari”, assenyala López Muñoz, qui recorda a l’article com entre les diferents formes de violació deontològica es van incloure la implementació de les lleis de segregació racial i protecció de la raça ària, els programes d’esterilització forçada i, en el marc de les lleis per a la prevenció de les malalties hereditàries de la descendència, els programes d’eutanàsia de discapacitats mentals i físics, els experiments mèdics en discapacitats i en presoners sans internats a camps de concentració, la participació en els processos de selecció dels camps i fins i tot en l’assassinat actiu de presoners innocents.
Per a l’expert, molts metges van acceptar que les lleis eugenèsiques estaven concebudes per al benefici de la nació i deixar així un llegat de salut a les generacions futures, molts d’altres sanitaris ho van justificar tot pel seu lliurament a la ciència, fins i tot els inhumans experiments comesos en els camps de concentració, mentre d’altres es definien com a patriotes immersos en una guerra. “Però com sol passar en alguns moments de la història, les tragèdies poden servir d’abonament a salutíferes collites. Així, en resposta a les atrocitats comeses, va sorgir el primer codi internacional d’ètica per a la investigació amb éssers humans, el Codi de Nuremberg, publicat el 19 d’agost de 1947 sota el precepte hipocràtic ‘primun non nocere’ (el primer és no fer dany). Aquest Codi, impregnat de la mateixa filosofia que un any després es va plasmar a la Declaració Universal dels Drets Humans, va establir les normes per dur a terme experiments amb éssers humans, incidint especialment en l’obtenció del consentiment voluntari de la persona, que des de llavors s’ha considerat com la pedra angular de la protecció dels drets dels pacients”, assenyala.
Després del Codi de Nuremberg, recorda l’expert, van aparèixer els primers codis específics en matèria de bioètica, com ara la Declaració de Ginebra (1948), el Codi Internacional d’Ètica Mèdica (1949), la Declaració de Hèlsinki de l’Assemblea Mèdica Mundial (1964), l’Informe Belmont (1978), les Pautes Ètiques Internacionals per a la Recerca Biomèdica en Éssers Humans (2002) de l’Organització Mundial de la Salut o la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans de la Unesco (2005).
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Yad Vashem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmiques científiques internacionals. Ha participat en nombroses investigacions i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca.
