Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc, membre de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), incorpora a la seva erudita sèrie “Los antídotos y panaceas de origen marino y de ultramar durante la Edad Moderna” l’article “El castóreo”, publicat al número 187 de “Proa a la mar”, revista de la Reial Lliga Naval Espanyola, corresponent al segon semestre de l’any 2023. La publicació se suma a les anteriors “El cuerno de unicornio” i “Las piedras bezoares”, aparegudes en números anteriors de “Proa a la Mar”.
En aquest estudi, López Muñoz examina la història del comerç de pells de castor, centrant-se en el castor canadenc, el comerç del qual es va intensificar després del descobriment d’Amèrica. Aquest augment en la demanda de pells d’aquesta espècie va provocar conflictes bèl·lics significatius, com ara les Guerres Iroqueses i les Guerres Franco-Indígenes, que van girar al voltant del control de les rutes comercials. Les companyies britàniques, en particular la Companyia de la Badia de Hudson, van aconseguir monopolitzar aquest comerç després de la victòria britànica el 1763, fet que va tenir un impacte considerable en l’economia i l’ecologia de la regió. Més enllà del comerç de pells, l’expert focalitza la seva investigació en l’ús del castori, una substància obtinguda de les glàndules dels castors, en diverses àrees com la medicina i la perfumeria. El castori va ser valorat per les seves propietats medicinals i es va fer servir com a antídot i remei per a una varietat de malalties. Tot i això, la seva creixent popularitat va portar a la sobreexplotació de l’espècie, posant aquest castor canadenc en risc d’extinció.
Imatge de miloszelezny a Pixabay
L’acadèmic també aborda al seu article una creença medieval que sostenia que els castors s’autocastraven per escapar-se dels caçadors, una idea que va ser qüestionada durant el Renaixement. En aquesta època, els metges humanistes van enriquir el llegat clàssic en medicina, especialment en àrees com la farmacoteràpia i la toxicologia. Va ser precisament durant aquest període quan es van documentar les propietats analgèsiques i antiinflamatòries del castori, així com advertiments sobre la falsificació d’aquesta substància en farmàcies, cosa que reflecteix la importància i el valor que se li atorgava a la medicina de l’època.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut de Recerca Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses recerques i és autor de monografies i articles a les seves àrees de recerca. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky mitjançant carta palesa atorgada el 29 de juliol de 2024 pel governador de l’Estat de Kentucky, Andy Beshear, i reconegut com a Guàrdia Civil Honorari, la màxima distinció civil del cos i que atorga de forma excepcional. Ja era professor honorífic de la Guàrdia Civil.
