Dr. Rafael Urrialde
Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació i acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), defensa a l’article “La bioeconomía como estrategia para la sostenibilidad”, publicat al portal Kómoda el passat 19 de març, com la bioeconomia es perfila com una de les solucions més prometedores per enfrontar els desafiaments globals relacionats amb el canvi climàtic, la seguretat alimentària i la gestió sostenible dels recursos naturals, tot i que la seva implementació requereix un canvi de paradigma en la gestió empresarial, on el capital humà i el capital natural siguin considerats elements clau a la presa de decisions.
L’expert inicia la seva argumentació abordant l’Estratègia de Bioeconomia Horitzó 2030 que impulsa el Govern d’Espanya per transformar sectors clau com l’agroindústria, la biotecnologia i la bioenergia, promovent la sostenibilitat i la innovació. Una aposta per la bioeconomia com a resposta als desafiaments globals en alimentació i energia, assegurant un ús eficient dels recursos biològics. Per a Urrialde, un dels principals problemes dels sistemes productius actuals és la generació de residus, especialment al sector agroalimentari. Tot i això, la bioeconomia permet convertir aquests rebutjos en entrades valuoses, com ara biocombustibles, fertilitzants biològics i pinsos. Aquest model es vincula amb l’economia circular, però va més enllà en integrar biotecnologia i sostenibilitat en tot el cicle productiu.
Per consolidar la bioeconomia, assenyala, és fonamental un canvi en la gestió empresarial, incorporant el capital humà i natural com factors clau a la presa de decisions. A més, es requereixen noves mètriques d’impacte ambiental i estratègies d’innovació col·laborativa. Per això destaca la tasca desenvolupada, ja que des del 2015 Espanya ha estat pionera en la seva estratègia de bioeconomia, impulsant la revalorització de residus mitjançant biorefineries i tecnologies avançades. Aquesta estratègia fomenta la competitivitat agroalimentària, la recerca i la col·laboració público-privada, a més de crear sinergies entre sectors com l’alimentació, l’energia i la química per al desenvolupament de bioplàstics i altres materials biodegradables.
“Per poder aconseguir una gestió empresarial alineada amb els principis de la bioeconomia és necessari desenvolupar nous sistemes d’avaluació i mesurament de l’acompliment corporatiu amb la creació d’uns estàndards d’acord amb aquesta nova situació. Això implica la incorporació de mètriques que reflecteixin l’impacte ambiental de les operacions, l’eficiència en l’ús de recursos i la generació de valor social. A més, és crucial adoptar enfocaments d’innovació oberta i col·laboració intersectorial per maximitzar l’aprofitament de la biomassa i reduir els desaprofitaments a tota la cadena de producció, situació que a l’alimentària avarca la producció, transformació, distribució i consum, inclosa l’hostaleria, on els desaprofitaments o desfets generen un elevat contingut de residus”, explica l’acadèmic.
En l’àmbit social, prossegueix, l’educació i la conscienciació sobre la bioeconomia són clau per al seu èxit. Per això resulta fonamental promoure programes formatius i campanyes de sensibilització. A més, Espanya reforça la seva cooperació internacional, participant en iniciatives de la Unió Europea i establint llaços amb Amèrica Llatina per potenciar el comerç de bioproductes i la transferència de tecnologia. “Espanya participa activament en iniciatives de la Unió Europea orientades a la promoció de la bioeconomia, la qual cosa facilita l’accés a fons d’inversió i l’intercanvi de coneixements amb altres països. Així mateix, es busca enfortir la col·laboració amb Amèrica Llatina i altres regions amb alt potencial en l’aprofitament de recursos biològics, promovent el comerç de bioproductes i la transferència de tecnologia”, conclou.
Reconegut expert en la regulació alimentària, Urrialde és autor i coautor de publicacions científiques relacionades amb l’educació nutricional. Va ser cap de Salut i Seguretat Alimentària a Puleva Food, director de l’Àrea de Sanitat i Alimentació en la Unió de Consumidors d’Espanya, coordinador tècnic de la revista “Ciudadano”, director de Salut i Nutrició de Coca-Cola Iberia, tècnic d’anàlisi de l’Institut del Fred del Consell Superior d’Investigacions Científiques i col·laborador de la Càtedra de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid.
