Rafael Urrialde, professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, acadèmic d’honor de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda el debat sobre els edulcorants en un article publicat pel portal digital Nius el 16 de maig passat després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi desaconsellat l’ús d’alguns.
L’acadèmic recorda, en concret, que l’OMS no recomana el consum d’alguns edulcorants com la sacarina o l’estèvia, ja que no ajuden a controlar el pes, i l’ús pot augmentar el risc de diabetis i malalties cardiovasculars. Els edulcorants són presents en molts aliments com iogurts, brioixeria, cereals i embotits, cosa que ha causat certa preocupació entre la població. Per això l’expert en seguretat alimentària critiqui que aquest organisme internacional de referència en la matèria els estigui desaconsellant en lloc de retirar-ne l’aprovació si tenen efectes negatius. Els edulcorants naturals com el xilitol també tenen efectes que cal estudiar més en profunditat, tot i que s’ha demostrat que redueixen la prevalença de la càries.
“Si hi ha qualsevol mínim dubte d’inseguretat, si l’OMS té sospita o té dades de qualsevol efecte indesitjable d’un o més d’aquests edulcorants, els hauria de desautoritzar i retirar-ne l’aprovació de manera immediata. I si no en té proves, no generar aquest alarmisme. La situació que s’ha generat amb la recomanació de l’OMS implica que caldria analitzar cas per cas. Cada edulcorant té una fórmula diferent. Llavors no es pot generalitzar. No té sentit. La sacarina, per exemple, fa servir 150 anys, i són precisament els diabètics els que més la consumeixen, s’hauria d’haver vist un efecte negatiu en aquest grup de població. La resta d’edulcorants porten fent-se servir 30 o 40 anys, també molt de temps”, explica.
Urrialde coincideix amb l’OMS que els edulcorants no serveixen per reduir el sobrepès i l’obesitat. “Són simplement una eina de gestió de la reducció del sucre i fins i tot de la reducció del grau de dolçor. Ara, la quantitat de sucre de la dieta i la quantitat de calories de la dieta s’ha de gestionar amb la dieta total. Molta gent es pren el cafè amb llet amb sacarina i després un croissant amb melmelada i mantega. Així, el còmput final no és l’esperat. Per aconseguir els efectes per a la reducció de sobrepès i obesitat, el control sobre la ingesta d’aliments i begudes hauria de ser sobre la dieta total”, conclou.
Membre de diferents comitès científics relacionats amb l’alimentació i la nutrició, Urrialde és autor i coautor de publicacions científiques relacionades amb l’educació nutricional. Va ser cap de Salut i Seguretat Alimentària a Puleva Food, director de l’Àrea de Sanitat i Alimentació a la Unió de Consumidors d’Espanya, coordinador tècnic de la revista “Ciudadano”, director de Salut i Nutrició de Coca-Cola Iberia, tècnic d’anàlisi de l’Institut del Fred del Consell Superior d’Investigacions Científiques i col·laborador de la Càtedra de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Complutense de Madrid. Reconegut expert en la regulació alimentària, Urrialde va liderar entre els passats 20 i 22 d’octubre el IV Congrés de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, que es va celebrar a Segòvia i va acollir alhora el V Congrés Iberoamericà de Nutrició i Salut Pública-Grup Llatinoamericà de Nutrició Comunitària i la Reunió Anual de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Ciències de l’Alimentació, que va lliurar els Premis AEN 2022.