Dones que canvien el món dia a dia

Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

Sònia Fernández-Vidal
Física quàntica, divulgadora científica i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

Cecília Kindelán
Professora de la Universitat de Barcelona, assessora acadèmica d’Ubbiquo Business School i acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).

Debate: Mujeres que cambian el mundo III

Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED); Sònia Fernández-Vidal, reconeguda divulgadora científica i acadèmica de número de la RAED, i Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, acadèmica i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED, van participar el passat 8 de març, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona, al debat “Dones que canvien el món”, que la Reial Acadèmia celebra per tercer any per reivindicar el paper de la dona científica.

A la cita, moderada per Cecília Kindelán, professora de la Universitat de Barcelona, assessora acadèmica d’Ubbiquo Business School i acadèmica corresponent de la RAED, també hi van participar Mireia Belil, exdirectora general de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures i consultora internacional; Margarida Arboix, catedràtica i investigadora i exrectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Araceli Navarro, advocada especialitzada en noves tecnologies i nova directora de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914. L’acte es va celebrar a la Sala d’Actes de Foment del Treball, seu de la Reial Acadèmia, i va poder seguir tant presencialment com per streaming a través del canal de YouTube de la RAED, on es pot visionar.

Després d’introduir la sessió recordant la llarga història de reivindicacions del feminisme, Kindelán va presentar les participants i les va animar a explicar-ne la trajectòria i les dificultats o anècdotes que s’havien trobat al llarg del camí pel simple fet de ser dones en un àmbit i unes responsabilitats habitualment ocupades per homes, encara avui dia. En aquest sentit, Freixes, que va participar per videoconferència des de Berlín, va assenyalar el paper que estan tenint gairebé en exclusiva les dones a organitzar l’evacuació i la seguretat de la població civil procedent d’Ucraïna i que es refugia per milers a la capital alemanya.

Fernández-Vidal va assegurar haver tingut la sort de no haver de patir l’anomenat sostre de vidre, cosa que va atribuir a la tasca de les pioneres de la ciència. “Nosaltres hem tingut la sort de viatjar a les espatlles de gegants”, va assenyalar. I va apuntar que moltes vegades són les mateixes dones les que acaben posant-se traves a si mateixes d’acord amb idees preconcebudes. Calvo, per la seva banda, va assegurar que havia comptat amb molt de suport a la seva carrera. “El problema és que ni nosaltres mateixes ens referim a nosaltres com a referents i és una cosa que hauríem de tenir molt en compte”. En aquesta mateixa línia, Arboix va assegurar sentir-se afortunada per haver tingut grans dificultats per accedir a llocs de gestió i assumir responsabilitats. Tot i això, va apuntar el masclisme que havia anat trobant-se al seu pas.

Belil també va dir sentir-se una privilegiada per poder treballar en allò que ens agrada, mentre que Araceli Navarro es va referir a la seva història personal, primer decidint estudiar sense abandonar l’àmbit laboral i després apostant per deixar l’empresa, on estava molt assentada, per endinsar-se al nou àmbit del Dret vinculat a les noves tecnologies. “No vaig tenir la necessitat de deixar un lloc on em sentia còmoda, però m’hi vaig llançar i vaig tenir l’avantatge que hi havia molt pocs advocats en aquest àmbit”, va explicar.

Per l’empoderament i la capacitat de les líders per canviar el món, Freixes va assenyalar que tot i que la feina que ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria ha estat en un món molt masculí, el que més ha acabat impactant ha estat el desplaçament de lideratges, que continuen sent molt masculins. Fernández-Vidal va considerar que el problema no ha estat la inexistència de dones lliures i grans científiques, sinó que hagin estat silenciades o no se’ls hagi donat el protagonisme que mereixien. En aquest cas va destacar el paper de les sis dones nord-americanes que van asseure la base de la programació informàtica als anys 40 del segle passat i que no van tenir cap reconeixement.

Calvo va dir que en els estudis dels coronavirus hi ha una dona que ha permès conèixer aquest tipus de virus i qui gairebé ningú no es refereix: Joana Almeida. “No en sentim parlar gaire i hauríem de fer valdre”, va afirmar. Arboix es va mostrar convençuda que des de l’àmbit de la recerca qualsevol home o dona pot fer el pas a la transformació del món. “L’obligació de les dones que hi som és fer que les dones puguin ser motor de la igualtat, que siguin dones incòmodes”, va reivindicar, recordant que només un 21% de les càtedres universitàries les ocupen dones. Així mateix, va convidar les joves científiques que no renunciïn a ser mares i que lluitin per tenir les mateixes condicions que els homes.

Belil va considerar que la fórmula d’èxit per plantar cara i tenir “contraprogramació” i recursos contra les injustícies i Navarro va convidar les joves científiques i emprenedores a “més que emprendre com una opció més a fer-ho per enfrontar-se a la vida i trencar les barreres”.