Rafael Urrialde
Professor del Departament de Genètica, Fisiologia i Microbiologia de la Universitat Complutense de Madrid i del Departament de Ciències Farmacèutiques i de la Salut de la Universitat CEU-San Pablo, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició, membre del Comitè Científic de l’Institut Madrileny d’Estudis Avançats, de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària i de l’Acadèmia Espanyola de Dietètica i Nutrició i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Editorial de la revista “Ficheros de Medicina del Deporte” corresponent al seu número 205 de setembre a desembre de 2021.
Dr. Rafael Urrialde
Rafael Urrialde, president de la Comissió Científica de la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport, secretari de la Fundació Espanyola de Nutrició i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), és l’autor de l’editorial del número 205 de la revista “Archivos de Medicina del Deporte”, corresponent al període setembre-desembre de 2021, que edita la Societat Espanyola de Medicina de l’Esport i que porta per títol “Conocer la composición de las bebidas de reposición para el deporte, una necesidad para una adecuada prescripción”.
Es tracta d’una descripció rigorosa sobre aquest tipus de producte, que ha transcendit l’àmbit de l’esport professional i amateur per esdevenir un producte de consum. L’article informa, així mateix, sobre la utilització que qualsevol esportista hauria de fer de les begudes de reposició davant de la resta de begudes que s’estan incorporant a la pràctica esportiva i que no estan desenvolupades amb la funcionalitat específica per a la pràctica d’activitat física i de l’esport, però que s’han començat a comercialitzar sota el mateix reclam.
“Des de fa més de 30 anys la recerca al camp de la rehidratació i reposició, tant de glucosa com de sodi i altres minerals i de vitamines, a partir d’una font d’absorció ràpida d’hidrats de carboni, com ara glucosa, sacarosa o dextrines i d’una altra a través de sals sodi i altres minerals, per poder ajudar a aconseguir un rendiment físic adequat, amb una aportació òptima d’aigua com de nutrients necessaris per al metabolisme energètic i fisiologia humana en l’esport, ha estat una de les prioritats a l’àrea de la medicina esportiva, sobretot a la pràctica esportiva”, comença l’editorial.
El desenvolupament de productes i, en paral·lel, de nombrosos estudis sobre la matèria s’ha materialitzat en un consens científic que, al si de la Unió Europea, s’han concretat en els criteris de composició que han de tenir les begudes de reposició aprovada pel Comitè Científic d’Alimentació de la Direcció General de Salut i Protecció dels Consumidors de la Comissió Europea. És aquí on es fixen les composicions i els criteris de qualitat d’aquest tipus de productes, per més que al mercat i a l’imaginari popular hagin sorgit tota mena de productes i consells que no tenen en compte aquests criteris científics.
“Hi ha components que no són recomanables, com l’anhídrid carbònic i l’alcohol i cap altre que no estigui recollit dins de les pautes de composició -que a més són característiques inherents i vinculants amb caràcter disjuntiu i, per tant, begudes que les continguin- o les begudes ‘zero’ o ‘sense’, totes elles no haurien de ser presents com a vehicle de relació entre hidratació, reposició i esport”, conclou l’editorial.
