José María Baldasano
Catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
José María Baldasano, catedràtic emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va obrir el Congrés Tècnic Internacional, que en la seva 38a edició s’ha dedicat a la “Modelització de la contaminació atmosfèrica i la seva aplicació” i que s’ha celebrat a la Universitat Politècnica de Catalunya entre el 18 i el 22 d’octubre. Baldasano va pronunciar la conferència “Air quality forecast systems from the regional scale to the urban street”, emmarcada dins les sessions de “Modelització local i urbana”, en què es van analitzar els efectes dels edificis, la configuració dels carrers, l’estructura urbana i l’energia en la qualitat ambiental, així com els escenaris de futur per al desenvolupament urbà, les infraestructures urbanes verdes i les megaciutats.
L’esdeveniment ha comptat amb una setantena de ponents internacionals, tots ells especialistes en contaminació i qualitat de l’aire. Els temes abordats han anat des de la modelització local, regional i intercontinental i la modelització i processament d’emissions a l’anàlisi de dades i previsió de la qualitat de l’aire i l’avaluació i verificació del model. Així mateix s’han abordat la gestió dels aerosols a l’atmosfera, la modelització de la contaminació de l’aire en un clima canviant i els efectes de la qualitat de l’aire en la salut humana i l’ecologia.
Entre els convidats destacats a aquesta edició es trobaven, al costat del mateix Baldasano, Wanmin Gong, investigador de l’Àrea de Qualitat de l’Aire de l’Agència de Ciència i Tecnologia, Medi Ambient i Canvi Climàtic del Canadà, que va analitzar les fonts i els processos que afecten la contaminació de l’aire a l’Àrtic i les latituds altes del nord; Renske Timmermans, científic investigador de la qualitat de Clima, Aire i Sostenibilitat de l’Organització Neerlandesa de Tecnologia Aplicada, qui va abordar les estratègies i mecanismes per millorar els pronòstics de la qualitat de l’aire, i Carlos Pérez García-Pando, catedràtic i investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i director del Grup de Composició Atmosfèrica del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing-Centre Nacional de Supercomputació.
Dr. José María Baldasano
Considerat un dels investigadors espanyols de referència sobre l’evolució del clima i la crisi climàtica, Baldasano va presentar al projecte Reptes Vitals per a una Nova Era que impulsa la RAED al costat de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors l’estudi “La mobilitat urbana condicionada per la qualitat de l’aire i el canvi climàtic”, on reflexionava sobre la necessitat de descongestionar les ciutats de vehicles contaminants i establirà les bases fonamentals per portar a la pràctica un pla tant ambiciós com necessari.
Així mateix, l’acadèmic és autor de l’Informe sobre Canvi Climàtic que va debatre la Comissió d’Emergència Climàtica del Parlament de Catalunya i de l’estudi “Las Zonas de Bajas Emisiones para mejorar la calidad del aire de las ciudades”, que va presentar la trobada virtual “Barcelona, Zona de Bajas Emisiones”, celebrat pel diari “La Vanguardia”. Baldasano va estudiar a fons els efectes de la reducció d’emissions que es va produir a causa de les restriccions de mobilitat a conseqüència de la pandèmia en articles com “COVID-19 lockdown effects on air quality by NO2 in the cities of Barcelona and Madrid (Spain)”, on apel·lava a la implementació de noves polítiques de mobilitat urbana després de certificar una reducció d’emissions que es va situar entre el 50% i el 62% en aquestes dues ciutats durant el mes de març del 2020.
En un àmbit divulgatiu ha publicat els articles “¿Seremos capaces de limitar el calentamiento global a 1,5 °C?”, On es qüestiona si la humanitat, malgrat les seves bones declaracions d’intencions i diversos acords i protocols internacionals serà capaç de combatre amb eficàcia i, sobretot, a temps, el canvi climàtic, després que el negacionisme s’hagi vist relegat dia a dia per l’evidència; “Cambio climático: Por qué está fracasando el Acuerdo de París”, en el qual tracta d’explicar per què no ha entrat formalment en vigor aquest històric tractat internacional que va marcar el repte de limitar l’augment de la temperatura global a una mitjana d’1, 5 °C respecte als nivells preindustrials; o “De Trump a Biden, el clima no espera”, on urgeix a l’Administració nord-americana a assumir un compromís rigorós i estricte en relació amb la crisi climàtica.
