Joaquim Gironella, reconegut uròleg, codirector mèdic del centre Laser Medical Rent i acadèmic de número i vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va protagonitzar el passat 2 de febrer una de les sessions de l’Aula Telemàtica de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la que és acadèmic corresponent. Sota el títol “Demografía, reproducción y epigenética“, l’expert va reflexionar sobre l’impacte dels canvis demogràfics actuals i la seva relació amb la reproducció humana i l’epigenètica, destacant que les societats occidentals experimenten un acusat descens de la natalitat i un progressiu envelliment de la població. L’Aula Telemàtica és dirigida per José Ramón Calvo, acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED i acadèmic i vicepresident de l’Acadèmia de Lanzarote.
Dr. Joaquim Gironella
Per a l’acadèmic, aquesta transformació demogràfica respon a factors socials, econòmics i culturals, com el retard a l’edat de reproducció, la inestabilitat laboral i els canvis en el model familiar, una tendència que planteja importants reptes per a la sostenibilitat del sistema social i l’equilibri entre generacions. Gironella va introduir en la seva intervenció el concepte d’epigenètica per subratllar que el desenvolupament humà no depèn únicament de la informació genètica heretada, sinó també de la influència de l’entorn. Factors com l’alimentació, l’ambient, l’estrès o les condicions de vida poden modificar l’expressió dels gens i afectar la salut i el desenvolupament de les persones sense alterar l’ADN per si mateix. “No heretem només els gens; heretem també la forma en què l’ambient ha influït en aquests gens”, va explicar.
Així mateix, l’expert va destacar la importància de les primeres etapes de la vida, especialment el període prenatal i la infantesa, com fases decisives en la configuració biològica i funcional de l’individu. Aquestes condicions inicials poden influir a l’aparició futura de malalties i en la qualitat de vida. A les seves conclusions, el ponent va assenyalar que la reproducció humana i l’evolució demogràfica s’han d’entendre des d’una perspectiva integral que combini biologia, medicina i entorn social, subratllant la responsabilitat col·lectiva en la creació de condicions favorables per a les futures generacions.
“L’epigenètica ens obliga a replantejar la idea d’herència, perquè no transmetem únicament una seqüència d’ADN, sinó també l’empremta de les condicions en què vivim. Això significa que la reproducció humana no és només un procés biològic, sinó també un fenomen profundament condicionat per l’entorn, i ens recorda la responsabilitat que tenim com a societat en crear condicions favorables per a la vida. Sabem que les condicions de vida poden modificar l’expressió genètica i que aquests canvis poden transmetre’s. Això ens obliga a entendre la reproducció humana no només com un procés biològic, sinó com un procés condicionat per l’ambient i amb implicacions per a les generacions venidores”, va concloure.
