Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació d’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presidir el passat mes de juliol la graduació del curs especialitzat “Fortalecimiento del liderazgo de las mujeres como agentes de cambio”, organitzat per la Fundació Hanss Seidel i la Fundació per al Desenvolupament Econòmic i Social del Salvador, un col·lectiu que està considerat com un dels grups d’opinió més importants d’Amèrica Central. Amb aquesta edició, la quarta, són ja més de 200 persones les que han completat amb èxit el curs.
Arteaga va impartir una xerrada en què va reflexionar sobre la seva aportació com a dona en política, els reptes que ha enfrontat i com va aconseguir superar-los. En la visita, Arteaga es va reunir també amb la xarxa de dones Sinergias, que treballa en el desenvolupament sostenible; amb l’Associació de Dones de la Vall de Jiboa; amb membres de la Xarxa per a la Paritat Electoral i va visitar diversos municipis rurals del Salvador.
D’altra banda, l’acadèmica d’honor va participar també a la inauguració de la nova seu de la Confederació Africana d’Arquitectes i Dissenyadors d’Interiors, ubicada a la capital del Camerun, Iaundé. Aquesta iniciativa, que va néixer d’un somni personal, es converteix ara en un projecte públic per destacar l’art arquitectònic i el talent d’arquitectes i dissenyadors d’interiors africans. Arteaga va ser nomenada padrina de la casa.
En el marc de la seva visita, també es va reunir amb autoritats de governs i alcaldes de diverses regions, que van demostrar el seu interès a l’Equador. Amb Pierre Ismael, ministre d’Art i Cultura, va visitar el Museu Nacional del Camerun. Per a Arteaga, aquesta visita ha significat la possibilitat que autoritats del país africà i de l’Equador intercanviïn experiències en àrees importants com l’educació.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica ha reforçat la imatge de lideratge que ja tenia a Amèrica Llatina després de la seva candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.