La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va celebrar el passat 9 de març a Foment del Treball Nacional, seu acadèmica, la sessió “Del cotxe actual al cotxe del futur”, que va tenir com a objecte analitzar des d’un punt de vista científic i pluridisciplinari la legislació aprovada recentment pel Parlament Europeu que posa data de caducitat a la venda de vehicles nous a Europa amb motor de combustió. Serà a partir del 2035, quan tots els turismes i furgonetes nous matriculats a Europa siguin d’emissió zero. Una legislació que se suma a la provació de la nova norma Euro 7.

A la jornada van participar José María Baldasano, catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya i acadèmic de número de la RAED, que va intervenir amb el treball “Necessitat del canvi. Avantatges i limitacions del vehicle elèctric i d’hidrogen”; Fernando de Miguel, director financer, IT i corporatiu de Toyota España, que va exposar la ponència “Mobilitat sostenible”; Vicenç Aguilera, expresident del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya i del Circuit de Barcelona-Catalunya, que va participar amb “L’automoció, cara a cara amb una complexa transició”; Pedro Nueno, professor de l’escola de negocis IESE-Universitat de Navarra, president de l’Escola de Negocis Internacional Xina-Europa (Ceibs) i acadèmic de número i president de la Secció de Ciències Socials de la RAED, que va dissertar sobre “L’automòbil al món del futur”, i Carlos Adell, Solution Manager e-Mobility de Huawei Digital Power, que va abordar “Els reptes de la recàrrega elèctrica en la descarbonització del sistema energètic”. Va intervenir com a moderador José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia.

“La indústria de l’automòbil està en un procés de transició cap a una nova mobilitat, però també s’enfronta a desafiaments globals com ara nous desenvolupaments tecnològics, tensions geopolítiques, disponibilitat de nous materials, augment dels preus de l’energia… La raó d’aquesta jornada és debatre sobre l’evolució del cotxe en l’actual context de transició. Reflexionar sobre les diferents opcions de futur que estan obertes”, va assenyalar el moderador per iniciar la jornada.

Baldasano va començar la seva presentació amb les emissions de diòxid de carboni l’any 2022 degudes al sector de l’energia, que ha estat la quantitat de 36,8 Gt i que continuen augmentant cada any, a causa de l’ús dels combustibles fòssils, i es pot atribuir al transport el 27% del total. Els cotxes són els que més contribueixen a aquest percentatge seguit del transport per camions i a més distància el transport marítim i aeri. L’acadèmic va presentar el cotxe elèctric com a alternativa, amb una sèrie important d’avantatges, però també amb condicionants i limitacions significatives. Així mateix, Baldasano va analitzar els diferents nivells d’electrificació, des del simple híbrid, passant per l’híbrid endollable i el vehicle només elèctric, segons les necessitats de la capacitat de les bateries. “Crec que el cotxe d’hidrogen no representa una alternativa real, ja que l’hidrogen verd encara no està disponible, les expectatives se situen cap a l’any 2030, i a més és molt més necessari la seva utilització com a emmagatzematge energètic i més prioritari en altres usos. “De la mateixa manera, presenta un balanç energètic, tant en la producció com en l’ús, amb un baix rendiment”, va assenyalar.

De Miguel va presentar la visió mobilitat de Toyota, assenyalant que cada cop més els vehicles electrificats contribuiran a aquesta societat futura sense emissions i establint que necessitarem totes les tecnologies per assolir la neutralitat en carboni i responent alhora a les necessitats dels clients. També va indicar que les emissions de NOx de la tecnologia HEV són molt inferiors a la normativa europea. També va assenyalar que en el moment actual l’opció del vehicle híbrid ofereix una gran eficiència en recurs; i que Toyota recull més del 90% de les bateries híbrides al final de la vida útil dels vehicles. “Per a Toyota, l’hidrogen avui ja és una realitat i serà clau per descarbonitzar la ciutat de demà, però encara hi ha tres barreres per al desplegament de vehicles alimentats amb hidrogen: d’accessibilitat, ús i reguladora”, va indicar.

Aguilera, per part seva, va reflexionar sobre la gran transformació que representa per a la indústria de l’automòbil passar del vehicle amb motor de combustió al motor elèctric. “Significa un canvi total del model actual de fabricació, en un marc fortament marcat per un conjunt d’escenaris que tenen una elevada càrrega d’incertesa, cosa que dificulta profundament la presa de decisions”, va assenyalar. Nueno va fer una dissertació sobre la complexitat de la indústria dels fabricants d’automòbils, del moment de canvi i incertesa en què es troba i sobre la dificultat de l’usuari de definir opcions de compra clares. “És sorprenent l’enorme volum de cotxes elèctrics que els fabricants d’automòbils diuen que fabricaran el 2030, alguns fins i tot s’atreveixen a dir el 2025. També diuen en quines plantes els fabricaran i sembla que a Espanya ens en tocaran força. Però de moment es venen moltíssims més cotxes de benzina que elèctrics, tampoc sembla que tots els països estiguin muntant punts de recàrrega a totes les seves ciutats, pobles, carreteres, autopistes… Tot indica que les previsions no són realistes i el cotxe de combustió haurà de conviure durant anys amb l’elèctric, que per si mateix no és la solució a un model de mobilitat sostenible”, va assenyalar l’acadèmic.

Finalment, Adell va definir el marc actual de l’ús de les bateries al cotxe elèctric i al sistema elèctric en general, atès el creixement exponencial de les energies renovables, la seva profunda evolució tecnològica i el recorregut que té per millorar-lo i el que pot representar per emmagatzemar energia elèctrica. Va presentar i analitzar l’anomenada “corba d’ànec”, que suposa el cicle diari de l’ús d’electricitat i el repte que representa per a la infraestructura elèctrica. La necessitat de transformació de la xarxa elèctrica, no només en augment de potència, sinó especialment en un canvi de model de grans generadors de potència amb molta inèrcia a multitud d’inversors i bateries, estabilitzant dinàmicament el sistema.

Al col·loqui que va tenir lloc a continuació es van destacar principalment tres temes. El primer es va centrar en l’horitzó del sector de fabricació d’automòbils, amb la transformació corresponent de la força laboral, tant pel que fa al nombre de treballadors com a la seva formació específica. El segon, en el canvi d’accés al vehicle, des de l’opció de compra a l’opció de disposar-ne l’ús en funció de la necessitat. El tercer va assenyalar la necessitat d’augmentar i millorar el transport públic, clau per a una mobilitat futura sostenible.