Sant Agustí i el dimoni, de Michael Pacher
Josep Ignasi Saranyana, professor emèrit de la Universitat de Navarra, membre “in carica” del Pontifici Comitè de Ciències Històriques i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica el treball “La especulación del Medievo sobre el mal. De San Agustín a Guillermo de Ockham”, publicat per la Universitat Lliure Internacional de les Amèriques a partir de la ponència presentada per l’autor a les jornades “L’espai del Mal. IX Curs d’Estiu-Reunió Científica Comtat d’Urgell”, celebrades a Balaguer. En un discurs tant rigorós com sintètic, l’acadèmic presenta l’evolució del concepte del mal des de les escoles teològiques principals de l’època.
“El mal ha estat un dels arguments habituals de la teologia i la filosofia medievals. En algunes èpoques ha constituït fins i tot el seu tema principal. S’ha relacionat, almenys al principi, tant amb l’ètica com amb l’ontologia, tot i que a poc a poc va passar a ser un tema principalment metafísic. Sant Agustí, també en aquest punt com en tantíssims altres, va determinar la tasca de l’edat mitjana, obrint aquestes dues perspectives que, com se sap, es trobaven ja al ric fons mig platònic”, inicia el teòleg la seva reflexió.
Saranyana presenta les influències de la secta maniquea en el pensament de Sant Agustí a través de les seves “Confessions”, fins a concloure a la seva “De natura boni contra manichaeos”, escrita a principis del segle V i d’enorme influència a l’edat mitjana. Hi fixa els seus principis teològics sobre el bé i el mal sota la premissa que Déu és el màxim bé immutable, etern i immortal, del qual prenen la seva bondat tots els altres béns. Segueixen després algunes idees sobre la condició del mal, que es descriu com la corrupció del bé.
Dr. Josep ignasi Saranyana
El dualisme entre bé i mal s’accentua amb l’auge del catarisme, fins que el decret Firmiter del 1215 fixa les bases doctrinals de l’Església sobre la matèria, de manera que la dialèctica entre el bé i el mal es talla amb la noció de creació. Aquesta noció és un article de fe i, alhora, una veritat metafísica. Reforça aquesta tesi sant Tomàs d’Aquino, qui cap al 1260 realitza un dels comentaris més destacats d’aquest decret. Per la seva banda, el frare franciscà Guillem d’Ockham intervé en el debat “afaitant” la filosofia escolàstica, amb les seves bases a Plató i Aristòtil, amb la seva coneguda “navalla” per determinar que la fe i la bondat de Déu és l’explicació més senzilla i factible al bé i l’àngel caigut i la lluita amb el bé el producte de tots els mals.
“La discussió sobre el mal travessa tota l’edat mitjana, particularment des de començaments del segle XII fins a finals del segle XIV. L’origen del debat va tenir caràcter religiós, amb importants connotacions ascètiques i socials. No obstant això, es va reconduir a una polèmica metafísica i antropològica, sobre la condició bona o dolenta de la creació i de la llibertat. Pel concepte mateix de creació, el debat va ser també teològic, ja que entrava en lliça la noció d’essència divina i dels seus atributs operatius. Els catòlics bevien a Sant Agustí, que s’havia esforçat a combatre el maniqueisme tardoantic; però els arguments van adquirir a l’edat mitjana personalitat pròpia. Per això es pot dir que la discussió es va desenvolupar en un univers conceptual molt diferent. Les mateixes o semblants paraules i temes semblants; però plantejaments intel·lectuals diversos”, conclou Saranyana.
