“Els catalans són el 16% de la població espanyola i paguen més d’un 19% dels impostos”

Oriol Amat, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, explica en un article divulgatiu publicat pel diari El Punt-Avui per què el finançament de Catalunya és un dels punts més candents del debat sobiranista plantejat per la Generalitat. “Hi ha diverses causes que expliquen per què una part important dels catalans pensen que el futur serà millor si Catalunya aconsegueix la independència i passa a ser un nou estat d’Europa. Es tracta de causes com el desig de ser, la consciència de nació, culturals, econòmiques, de dignitat, el convenciment que Espanya vol eliminar els seus signes d’identitat … I una que destaca en material econòmica: el dèficit comercial fiscal”, explica Amat.

Dr. Oriol Amat Salas - El déficit fiscal catalán

Dr. Oriol Amat Salas

Per a l’acadèmic, el mètode més equitatiu per calcular el dèficit fiscal català és el del flux monetari. Això porta el saldo negatiu per a Catalunya per sobre dels 14.000 milions d’euros anuals. “L’Estat va ocultar aquesta informació fins a l’any 2008, en què la pressió de Catalunya va aconseguir que el Ministeri d’Hisenda publiqués les balances fiscals de 2005 amb mètodes consensuats per un grup plural d’experts -argumenta-. El dèficit fiscal català es va situar llavors entre 10.000 i 14.000 milions d’euros, depenent del mètode escollit. L’últim càlcul és del 2012 i l’ha publicat el Departament d’Economia de la Generalitat, ja que per fer el càlcul requereix dades que l’Estat proporciona amb diversos anys de retard. Aquesta balança quantifica el dèficit fiscal entre 10.030 (càrrega-benefici) i 14.623.000 d’euros (flux monetari)”.

“L’Estat recapta molt a Catalunya i gasta poc. Els catalans són el 16% de la població espanyola i paguen el 19,4% dels impostos. En contrast, la participació catalana en la despesa pública és molt menor (14%). I si s’elimina la despesa de Seguretat Social, ja que es tracta d’una despesa no discrecional per a l’Estat, la despesa de l’Estat a Catalunya representa només el 11% de la seva despesa total”, prossegueix Amat.

Per a l’acadèmic, si Catalunya exercís el poder tributari ple podria acabar amb el seu endeutament i incrementar la qualitat de vida dels seus ciutadans. “Eliminant aquest dèficit fiscal tan important, Catalunya disposarà cada any de 15.000 milions d’euros més, la Generalitat generarà superàvit i en pocs anys es pot cancel·lar tot el deute públic. En definitiva, els catalans paguen impostos suficients per tenir uns comptes públics sanejats i un millor estat del benestar (educació, sanitat, despesa social i, en definitiva, justícia social)”, conclou.