Dr. Fernando Martínez-Pintor
Fernando Martínez-Pintor, director de l’Institut de Reumatologia i Antropologia Mèdica de la Clínica Nostra Senyora del Remei de Barcelona, president de la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i president i fundador del Cercle Català de Psicosomàtica i Antropologia Mèdica i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), ha estat nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis després d’haver estat premiat per la pròpia institució pel seu estudi “De la urdimbre rofiana a la epigenética genealógica”, una de les distincions que cada any lliura la Reial Acadèmia als treballs que posen en valor la figura i l’obra del metge i investigador Juan Rof Carballo, considerat un dels grans pioners de la medicina psicosomàtica. L’altre premiat en aquesta categoria, també designat acadèmic corresponent, va ser l’investigador Agustín Luceño, pel seu treball “Pasado y presente de la medicina psicosomática en España”.
Martínez Pintor ja havia abordat la figura de Rof Carballo a l’obra “Juan Rof Carballo. Medicina, psicología, antropología” (Dykinson), en què va participar amb el capítol “La medicina asistencial en Rof Carballo”. Es tracta d’una monografia completa que pot ser una primera aproximació als que vulguin conèixer la figura d’aquest científic. Rof Carballo (1905-1994) va néixer a Lugo, fill del veterinari Juan Rof Codina, català establert a Galícia des dels 24 anys, després de guanyar una oposició de Veterinària Militar. Va estudiar medicina a Santiago de Compostela, Barcelona i Madrid. En finalitzar la carrera el 1932 es va traslladar a viure a Viena, després d’aconseguir una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis.
De tornada a Espanya, va fer el doctorat el 1933 amb una tesi sobre àcids grassos insaturats, obtenint la màxima qualificació. En aquest mateix any 1933 va començar a treballar amb Carlos Jiménez Díaz. El 1936, quan es trobava de viatge a Berlín per ampliar la seva formació, es va iniciar a Espanya la Guerra Civil i Rof va decidir no tornar fins que va acabar la contesa. A la tornada, el 1939, es va reincorporar amb el professor Jiménez Díaz en un institut que aquest havia creat, germen de la que avui és la Clínica de la Concepció. 
La seva figura com a pioner de la medicina psicosomàtica i la seva visió antropològica de la malaltia no va encaixar amb els patrons de la medicina espanyola de l’època, com ell mateix va reconèixer. Tot i això, molts els deixebles que va tenir, especialment Francisco Martínez López, van seguir la seva estela i van fer d’aquesta especialitat una línia de treball i recerca reconeguda internacionalment i cada vegada més practicada.
Membre de diverses acadèmies i societats mèdiques internacionals com l’Acadèmia Suïssa per a la Medicina Psicosomàtica i Psicosocial o la Societat Alemanya de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia Mèdica, representant a Espanya de la Societat d’Intervenció no Farmacològica i cofundador del Grup Iberoamericà d’Antropologia Mèdica, Martínez-Pintor és autor de nombrosos articles i publicacions en premsa especialitzada i de tres llibres sobre les repercussions que les emocions i el patiment tenen sobre la malaltia. És conferenciant convidat habitual a congressos i universitats, ha organitzat, col·laborat i dirigit diferents cursos de societats científiques, tant espanyoles com europees, i la seva línia de recerca s’ha centrat en la recerca de marcadors bioquímics de les emocions i, en particular, del patiment humà, així com la seva eventual repercussió somàtica. Recentment va publicar al número 25 de la “Revista de Psicosomática y Psiquiatría”, editada per la Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i la Societat Espanyola de Salut Mental Perinatal, l’article “Factores biopsicosociales y bioética en el dolor crónico”.
