Dra. Teresa Freixes
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de l’organització internacional Citizens pro Europe i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), aborda diverses qüestions d’actualitat que afecten a la política espanyola als articles “El parto de los montes y las lenguas”, “Barreras electorales en elecciones europeas” i “¿Por qué no se abstiene Conde-Pumpido?”, publicats entre els passats 29 de maig i 5 de juny, respectivament, al diari “La Razón”, al diari digital The Objective i al diari “El Mundo”.
A “El parto de los montes y las lenguas”, la vicepresidenta de la RAED critica l’intent del Govern espanyol d’aconseguir que el català, el basc i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials de la Unió Europea i assegura que aquesta iniciativa respon més a pressions polítiques internes, especialment de formacions com Junts o el PNB, i de figures com Carles Puigdemont, que a un interès real d’integració europea. Per a Freixes, el marc jurídic de la Unió Europea només reconeix com a oficials les llengües nacionals dels estats membre. Les llengües cooficials en regions d’un país, com és el cas d’Espanya, no tenen automàticament aquest estatus i només poden ser utilitzades mitjançant acords específics, sempre que l’estat membre n’assumeixi el cost. En aquest sentit, l’autora considera que Espanya ja ha anat més enllà de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries en la seva protecció d’aquestes llengües i fa servir el català com a eina de pressió per mantenir Pedro Sánchez al poder.
D’altra banda, a “Barreras electorales en elecciones europeas”, l’experta jurista analitza la visita d’una delegació de la Comissió d’Afers Constitucionals del Parlament Europeu que es va reunir recentment a Madrid per abordar l’incompliment per part d’Espanya d’una norma europea que exigeix als països amb més de 35 eurodiputats introduir una barrera electoral del 2% al 5% en les seves eleccions al Parlament Europeu. Malgrat haver basat aquesta decisió en el Consell de la Unió Europea, Espanya no ha adaptat la seva legislació interna, la qual cosa ha generat crítiques i desconcert entre els seus socis europeus, ja que el bloqueig no és jurídic, sinó polític: els acords entre el PSOE i el PNB inclouen el compromís de no modificar la llei electoral sense acord previ, la qual cosa explica la paralització del procés. Freixes considera que aquest incompliment deixa Espanya en evidència davant Europa.
Finalment, a “¿Por qué no se abstiene Conde-Pumpido?”, Freixes analitza la decisió del Tribunal Constitucional d’apartar el magistrat José María Macías del recurs contra la llei d’Amnistia, acusant la sala d’incoherència i instrumentalització política. Per a l’analista, Macías va ser recusat per haver participat en un informe del Consell General del Poder Judicial sobre aquesta llei, una cosa que en altres casos no es va considerar motiu d’abstenció. Contrasta aquesta decisió amb la no-recusació del president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, malgrat que la seva esposa també va participar en l’elaboració del mateix informe. Per a l’acadèmica, aquesta doble vara de mesurar es presenta com a evidència de parcialitat i control polític del Tribunal Constitucional per part del Govern.
