Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 31 d’agost a les “Jornades de Teologia” organitzades per la Delegació d’Ensenyament del Seminari Diocesà d’Urgell sota el títol “Què ens fa humans? Neurociències i teologia”. Les sessions es van desenvolupar a la Seu d’Urgell, van estar presidides per l’arquebisbe Joan-Enric Vives i van comptar amb una nodrida assistència que va superar el centenar de persones, principalment laics vinculats a la Pastoral de l’Educació, la catequesi i l’assistència social, a més de sacerdots i professors de religió.

Després d’iniciar la seva intervenció amb un emotiu record a la mort del seu fill adolescent aquest mateix estiu en un accident a la muntanya i explicar el seu propi duel, l’acadèmic va presentar les ponències “Quina és la singularitat humana? El nostre lloc al cosmos”, “Humans, transhumans i posthumans. Crítica del transhumanisme” i “Cridats a transcendir-nos. Som éssers de frontera”. Hi va abordar des del paper de l’ésser humà en la creació, un ésser únic dotat de paraula, consciència i llibertat, fins a les noves tecnologies que poden incidir profundament en les nostres vides, inclòs l’àmbit biològic, com les nanotecnologies que introduïdes a l’organisme produeixen canvis en el rendiment, percepció o imaginació; les biotecnologies o tecnologies de la vida, que poden alterar als processos vitals; les tecnologies de la informació i de la comunicació, que poden modelar les nostres creences; o la robòtica, que pot modificar la nostra interacció social i relació amb el món exterior. Sense oblidar els models de transcendècia de lésser humà.

“Quan diem que tenim consciència ens referim en primer lloc a la capacitat de saber que existim, cosa que no poden dir altres éssers vius. Nosaltres som conscients que estem i que no serem allà sempre. Després hi ha la consciència moral en què Immanuel Kant va aprofundir molt, la consciència de transgredir la norma i d’entrar en conflicte amb el sistema de creences emergent, una conseqüència molt emocional que és la culpa o, per contra, la convicció d’haver obrat correctament. ens permet saber que venim d’un passat i entreveiem un futur, que pressuposa el record que configura una identitat: hi ha la consciència còsmica o l’experiència de formar part d’un tot immens i sentir-nos-hi vinculats fraternalment com una partícula independent d’aquest tot. I hi ha, finalment, la consciència de la crida, la capacitat d’establir un diàleg amb Déu, el creador de tot, i poder ser receptors de la seva crida establint un diàleg vertical a través de l’oració per assolir la plenitud”, va reflexionar sobre el nostre jo.

Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Ja durant la pandèmia, Torralba ha publicat els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any, i “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023).