Dr. Joaquín Callabed
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), convida a la comunitat acadèmica a fer un viatge científic i cultural a través dels articles “Las lecturas que marcaron a Ramón y Cajal“, “El secreto de la nostalgia de París“, “Blues en La Louisiane” i “Un español pionero en los derechos de la mujer”, que va publicar entre els passats 19 de febrer i 7 d’abril a les seccions “Lectores expertos” i “Lectores corresponsales” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “Las lecturas que marcaron a Ramón y Cajal”, l’acadèmic s’endinsa al món interior del Premi Nobel de Medicina espanyol per abordar la seva part humanista, que va marcar bona part del seu ideari. En aquest sentit, apunta alguns dels autors que més el van marcar. “La historiografia de Santiago Ramón y Cajal va passar per diverses fases: el romanticisme exaltador dels valors patris i la genialitat de la raça. També sorgeix l’home liberal i crític amb la religiositat tradicional i dogmàtica de l’època. Igualment, el gran científic universal. En aquestes exaltacions es van deixar en segon pla altres dimensions de la seva personalitat i de la seva obra que mereixen ser comentades, hi ha un altre Ramón y Cajal ‘des de dins’, que deia José Ortega i Gasset. Un moment determinant en la formació literària de Cajal passa durant unes vacances a Ayerbe. Era l’estiu del 1864, en què descobreix sigil·losament una biblioteca del veí confiter, Codiuras, a la qual accedia des de la seva terrassa… Allà troba obres d’Espronceda, Zorrilla, Bécquer, Cadalso, lord Byron, Chateaubriand, Dumas, Victor Hugo, Defoe i Cervantes“, assenyala l’article.
D’altra banda, a “El secreto de la nostalgia de París”, Callabed rememora un recent viatge a la capital parisenca, en què va recórrer escenaris passats i va visitar les nombroses i sorprenents llibreries amb què la ciutat sorprèn el passejant. “El temps no s’atura més que als poemes. I mai no s’esvaeix l’encanteri de París. La nostàlgia és una planta capaç d’arrelar als llocs més inhòspits. Tinc uns dies lliures per passejar, recordar, escriure i dibuixar pels meus barris preferits de la capital francesa A la Rue Monsieur le Prince, l’hotel Le Relais Saint-Germain em porta bons records… Allà vaig escriure part de la meva novel·la ‘De Saint Germain a Montmartre’. La recepcionista estava feliç perquè un barri era el seu punt de treball i l’altre la seva residència habitual. A la porta de cada habitació hi ha el nom d’un literat. Ella coneix tots els hotels literaris de París”, inicia la seva reflexió.
Santiago Ramón y Cajal
A “Blues a La Louisiane”, el president del Club de Pediatria Social prossegueix amb els seus records parisencs i, en aquesta ocasió, té un record per a Nova Orleans i el jazz. “Recordo un hotel de París que em va recomanar el doctor Rof Carballo: La Louisiane, al número 60 de la Rue de Seine, molt a prop del bulevard Saint-Germain. Allà s’allotgen gent del jazz i acollia Louis Armstrong cada vegada que arribava a la ciutat. El seu antic director era un home encantador. Coneixia bé Espanya. Havia viscut a Madrid. Un gran conversador. Repetia amb freqüència aquella frase de Miguel de Cervantes, ‘qui llegeix molt i va molt, veu molt i sap molt'”, comença l’articulista.
Finalment, a “Un español pionero en los derechos de la mujer”, l’acadèmic esbossa la figura de Benito Jerónimo Feijóo (1676-1764), autor de l’assaig “Defensa de las mujeres”, publicat el 1726. “Benito Jerónimo Feijóo i Montenegro (1676-1764) va ser un religiós benedictí gallec, assagista i polígraf. Va guanyar per oposició una càtedra de Teologia a la Universitat d’Oviedo i allà va residir des del 1709 fins al final dels seus dies, consagrat a l’estudi, a l’ensenyament, a la creació de les seves obres i a mantenir un important epistolari, amb altres erudits i científics de tota Espanya, Europa i Amèrica. Juntament amb el valencià Gregorio Mayans (1699-1781) constitueix la figura més destacada de la primera Il·lustració Espanyola, que abasta des del 1737 fins poc després de la mort de Ferran VI. És autor del discurs ‘Defensa de las mujeres’ (1726), considerat el primer tractat del feminisme espanyol”, explica.
