Teresa Freixes
Catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED).
Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 21 de desembre a la Conferència sobre el Futur d’Europa, organitzada pel grup parlamentari europeu Renovar Europa, que es va celebrar al centre de negocis Impact Hub Gobernador de Madrid sota el títol “Hacia el Estatuto de Ciudadanía Europea”. La cita va reunir personalitats com el filòsof Fernando Savater, l’eurodiputada Maite Pagazaurtundua, vicepresidenta de la Comissió de Llibertats del Parlament Europeu; l’experta sobre polítiques i estratègies del clima Suzana Carp, que va intervenir en representació de la Fundació sobre els Drets, la Participació i la Confiança dels Ciutadans Europeus (ECIT en la seva sigla en anglès), i Susana del Río, membre del Comitè d’Experts de la Comissió Europea i directora del Programa Integral UE de Deusto Business School.
“La ciutadania europea i les quatre grans llibertats són una construcció única sobre la qual pivota en gran part el nostre futur econòmic i social. Les noves generacions l’han interioritzada, sens dubte, però la seva aplicació encara no és plena. Per això plantegem el debat sobre la seva adaptació al segle XXI i a l’entorn digital. Hem presentat per al debat un esborrany que inclou novetats en participació ciutadana, reconeixement de competències i qualificacions professionals, drets digitals, incloent-hi el de l’herència digital o el distintiu europeu en passaports emesos pels estats membres”, va introduir Pagazaurtundua la sessió.
Els ponents van assenyalar que 30 anys després d’aprovar-se la ciutadania europea, la seva aplicació al segle XXI continua essent limitada i no està adaptada a l’era digital. Els drets d’aquesta ciutadania es limiten a una sèrie de drets electorals afegits i drets consulars, això no obstant, l’aplicació pràctica mostra dèficits i els joves europeus reclamen poder estudiar, titular, treballar i viure amb normalitat a tota la Unió Europea. Per normalitzar aquesta situació i aprofitar el corpus legal ja existent els participants van coincidir que cal a situar la ciutadania al centre del sistema polític europeu.
“Hem de dotar-nos d’un Estatut de Ciutadania de la Unió Europea que proporcioni al ciutadà les eines i els coneixements per situar-se en aquest lloc central, que aplegui en un sol text els drets específics dels ciutadans i les llibertats fonamentals que es consagren a les diferents normes de la UE i en la jurisprudència”, va insistir la vicepresidenta de la Comissió de Llibertats del Parlament Europeu. Freixes, per part seva, ha explicat que els actuals drets de ciutadania que garanteix la Unió Europea es tracta només d’una primera base que ha de sustentar un Codi de Drets Ciutadans, que s’ha d’assolir per consens dels estats membre en un futur.
La vicepresidenta de la RAED va presentar les aportacions que Citizens Pro Europe va fer en relació amb aquest Estatut de Ciutadania en el marc de la recent Conferència sobre el futur d’Europa, organitzada per la Comissió Europea per definir les accions de la Unió Europea davant de la pandèmia. Per a Freixes, les institucions europees i els governs dels països membre han d’enfortir els lligams que uneixen ciutadans amb institucions, integrant els residents de tercers països arrelats a la Unió, facilitant que aquesta Europa verda i aquesta Europa digital que està ara al centre de les polítiques europees se sustenti sobre les persones, facilitant la connexió amb la societat civil. L’acadèmica va considerar que és així com la UE pot obtenir els objectius en el marc del respecte als valors d’Estat de Dret, la democràcia i els drets humans que l’han presidida des dels seus orígens.
