Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; Acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i vicepresidenta i acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Sanitat Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica numerària i vicepresidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), explica al treball “Notas sobre la enfermedad de West Nile: epidemiología, patología y prevención”, que ha elaborat al costat de l’investigador en microbiologia Esteban Arosemena, les característiques d’aquesta malaltia infecciosa transmesa per determinats mosquits que aquest mes d’agost ha afectat una quarantena de persones a Andalusia i s’ha cobrat dues víctimes mortals.
Dra. Mª Àngels Calvo
“La febre pel virus West Nile (VWN, traduït en ocasions com Virus del Nil Occidental, VNO) és una malaltia infecciosa transmesa per picada de mosquits. Aquest virus va ser aïllat per primera vegada el 1937 al districte West Nile d’Uganda, i entre els anys 50 i 80, va ser aïllat de mosquits, aus i mamífers en diferents països d’Europa, Àfrica, Austràlia i l’Índia, produint casos simptomàtics en humans de forma esporàdica. Tot i així, al llarg dels últims anys ha sorgit en forma de brots i epidèmies amb una important proporció de casos greus en regions temperades d’Europa i Amèrica de Nord, esdevenint una amenaça de salut pública, humana i animal”, introdueixen Calvo i Arosemena un estudi que té un marcat caràcter divulgatiu.
El treball assenyala que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera aquesta malaltia una patologia reemergent a Europa des de 1996 i emergent en America i altres països americans des de 1999, i des de 2005 la defineix com un “esdeveniment que pot tenir repercussions de salut pública greus, és inusual o inesperat i es pot propagar internacionalment amb rapidesa”. Als actuals contagis que afecten principalment la província de Sevilla se sumen els que l’any 2010 va notificar el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí en diverses explotacions d’èquids de Cadis, Sevilla i Màlaga. En aquell moment sense una afectació ressenyable a la població humana.
Calvo i Arosemena expliquen que el virus causant de la malaltia és un arbovirus, el que indica que es transmet principalment per picada d’artròpodes, en aquest cas mosquits. Habitualment presenta un cicle selvàtic o rural, durant el qual circula entre aus i mosquits ornitofílics. És capaç d’infectar a un ampli rang d’espècies i s’han identificat fins a 40 tipus de mosquits capaços d’actuar com a vectors, principalment del gènere Culex, comuns a la Península Ibèrica. “Els aiguamolls amb abundància en aus i mosquits constitueixen l’entorn ideal per a la circulació del VWN. Aquesta pot ocórrer inadvertidament en entorns rurals i quan aquest cicle rural es trasllada a un cicle urbà és quan observem casos clínics en cavalls i en l’home”, assenyalen.
Per prevenir el contagi, els autors recomanen la prevenció habitual per evitar les picades de mosquits i conclouen que la vigilància i seguiment dels casos ha de resultar el millor mètode per prevenir un contagi comunitari. “El Virus West Nile és un patogen emergent en diverses parts de món, entre elles la regió mediterrània. Actualment hi ha en marxa un pla de vigilància epidemiològica d’aquesta malaltia a Espanya que permet detectar de forma primerenca la circulació de virus i així poder estar millor preparats davant un possible brot”, conclouen.
