José Maria Gay de Liébana, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Oriol Amat, president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i també acadèmic numerari de la RAED, van participar el 27 de novembre a una taula rodona organitzada de manera conjunta pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i l’ACCID sota el títol “Patrimoni comptable versus Patrimoni reial: el cas del Futbol Club Barcelona”.
Gay de Liébana es va qüestionar si el balanç comptable reflecteix la imatge fidel d’un club de futbol de primer nivell com l’analitzat, per arribar a la conclusió que per molt rigorosos que siguin les anàlisis financeres i comptables d’aquestes entitats, el seu peculiar model de negoci aconsella tenir en compte altres factors que escapen dels paràmetres habituals d’anàlisi, de la mateixa manera que els gestors de grans clubs tampoc actuen amb l’ortodòxia esperada.
“El quid de la qüestió es que en els balanços dels clubs de futbol es concentra en la valoració dels actius i en el seu impacte en el patrimoni net -va reflexionar l’acadèmic-. Els actius que millor reflecteixen la capacitat productiva al futbol, el seu autèntic motor d’ingressos, cristal·litzen en els drets sobre els futbolistes. Mentre que els fitxatges realitzats s’activen segons la normativa comptable, els dubtes sorgeixen pel que fa al tractament que ara per ara es contempla per als jugadors procedents del futbol base, del planter”. Per aquest motiu Gay de Liébana es decanta per proposar solucions que tendeixin a mostrar el veritable valor dels actius sense alterar els resultats de l’exercici i incidint en el patrimoni net de l’entitat.
Amat, per la seva banda, va comparar el valor intangible que tenen els principals actius del futbol o l’esport professional de primer nivell amb altres tipus d’intangibles que ja tenen en compte algunes empreses també pel pes que representen en la seva activitat. Una valoració que sempre ha de fer un expert independent coneixedor d’aquest mercat. D’acord amb aquesta proposta, els comptes tindrien dues columnes addicionals. Una columna amb els ajustos proposats i una altra columna amb les dades resultants.
“La proposta de formular dos tipus de comptes té un precedent als Estats Units amb els anomenats Non US GAAP Earnings (beneficis que no segueixen els principis comptables generalment acceptats al país) -explica Amat-. Les empreses estan obligades a seguir les normes comptables, però estan autoritzades a complementar aquesta informació amb dades preparades sense seguir aquestes normes. Aquesta informació complementària inclou dades d’ingressos i beneficis sense incloure les despeses que no es paguen, com les amortitzacions, deterioraments o les provisions per reestructuració”.
Fotografia Oriol Amat: Per Oriol Amat (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons
Fotografia Camp Nou: Per Ayman.antar7 (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons