Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), protagonitza un ampli reportatge publicat el passat 21 d’octubre al diari “La Vanguardia” arran de la publicació de la seva última obra, “No hi ha paraules. Com assumir la mort d’un fill”, en què aborda la tràgica mort del seu fill Oriol, de 26 anys, en un accident a la muntanya durant una travessia on ell l’acompanyava. En una conversa amb el periodista Josep Fita, el pensador explica la difícil tasca d’assumir un fet tan tràgic.
L’acadèmic explica els fets en tota la seva cruesa: es fa tard i l’Oriol està confús per no trobar la ruta de tornada, decideixen baixar en direcció a un riu. Hi ha un moment en què el jove gira cap a l’esquerra i el seu pare el perd de vista. “Aquest últim crida el seu nom, però no hi ha resposta. De sobte, escolta un fort cop, com si un sac hagués impactat contra el terra des de força alçada. Segueix cridant-lo pel seu nom sense èxit. Es comença a posar nerviós. Es disposa a baixar per buscar el seu fill, però el pendent és molt vertical i perillós. Arriba al cep d’un arbre i s’atura. S’adona que no pot continuar avançant ni retrocedir. Està atrapat. Són les quatre de la tarda i comença a abaixar la temperatura. Continua cridant l’Oriol. De tant fer-ho, es queda afònic. A l’altra banda del riu, veu a la distància un grup d’excursionistes. Al final serà un d’ells el que aconsegueixi anar fins a Caín per avisar els serveis de rescat. Hores després, Torralba sabrà que el fill no ha sobreviscut a la caiguda. Ara li toca tornar a casa sol i explicar-ho a la família”, explica el reportatge.
A partir d’aquí, a Torralba no li queda cap altra opció que afrontar un tràgic i desolador destí. “No m’incomoda dir-ho ni m’avergonyeix: m’he donat temps per plorar, encara que ho he fet en l’àmbit de la privadesa, a porta tancada, o bé pels boscos, pels camins i les senderes, trotant a l’alba, potser per pudor o bé per por al judici dels altres -explica- Quan algú significatiu deixar d’estar, es crea un buit que ningú no pot omplir. Viure amb maduresa és assumir les absències que ens fan mal sense perdre el somriure ni les ganes de viure. És fàcil dir-ho, però difícil d’aconseguir”.
L’acadèmic sosté que davant d’una tragèdia així, el més normal és que canviïn les prioritats i que per assolir la que es considera la darrera fase del procés de dol, la de l’acceptació, cal afrontar la mort, patir i plorar, sentir l’absència de l’ésser estimat una vegada. “La mort d’un ésser estimat ens fa profundament humils. Constatem la nostra petitesa i, alhora, la nostra impotència davant de la fatalitat. És la consciència del límit, de les fronteres del mateix ésser. La persona que ha patit la mort d’un ésser estimat constata que la vida és massa curta per malbaratar-la amb estupideses. Descobreix la magnanimitat, que és la virtut de la grandesa, que l’habilita per inclinar-se cap a allò que és gran. Radica a no dedicar-se a ximpleries, ni a nimietats”, conclou.
Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com ara Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Ja durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023) i “Benaurances per a agnòstics” (2024). Va ser reconegut amb el Premi Ratzinger 2023, atorgat per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benedicto XVI.
