Ramón Ricardo Vidal y Plana
Doctor en Cièncias Biològiques i Farmacologia Aplicada, especialista en Biologia Molecular (Organització Europea de Biologia Molecular-Universitat de Tromsö) i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Ramón Ricardo Vidal y Plana, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona en aquest article sobre l’obligat rigor de les comunicacions científiques arran de la polèmica desfermada al voltant de l’informe sobre la hidroxicloroquina en el tractament de la Covid-19 avalat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Deontologia en la comunicació científica en temps de Covid-19.
La responsabilitat moral del científic
Els científics som responsables, davant de la nostra pròpia consciència i davant la societat, no solament de la nostra tasca, sinó també de com els nostres resultats, observacions i consideracions són transmesos de manera veraç i comprensible a la resta de la humanitat. En dos recents aportacions, publicades el passat mes d’abril de 2020 al fòrum de la RAED (“De la desinformació sobre el coronavirus a l’evolució del nostre comportament social” i “Cloroquina i coronavirus: Esperança o miratge?”) vam analitzar l’estat dels coneixements científics sobre l’origen de la Covid-19 i sobre l’eventual eficàcia de la cloroquina en la seva prevenció i tractament i vam esmentar el llançament d’un vast assaig clínic europeu sota el nom de Discovery.
A principis d’aquest mes de juny ens trobem amb un nou fet que commou els fonaments de la comunitat científica, descrit per Gilbert Deray, de l’Hospital de la Pietat-Salpêtrière de París com “un gran escàndol, molt nociu per a la comunitat científica”. Un estudi publicat el passat 22 de maig a la reconeguda revista internacional de medicina “The Lancet” amb el títol “Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for a treatment of COVID-19: a multinational registry analysis”, signat per Mandeep R. Mehra, Sapan S. Desai, Franck Ruschitzka i Amit N. Patel, declarava en les seves conclusions que la hidroxicloroquina no és beneficiosa per als malalts de Covid-19 hospitalitzats i que fins i tot pot ser nefasta.
Tal declaració va tenir una espectacular ressonància planetària, al punt que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va suspendre tots els assaigs clínics en curs relatius als efectes de la hidroxicloroquina sobre la Covid-19. La mateixa revista “The Lancet” ha publicat pocs dies més tard, el dijous 5 de juny del 2020, amb el títol “Retraction-Hydroxychloroquine or chloroquine with or without a macrolide for a treatment of COVID-19: a multinational registry analysis”, una rectificació signada per tres dels quatre autors de l’article publicat el passat 22 de maig a la mateixa revista. Són Mehra, del Brigham and Women’s Hospital de Boston, Ruschitzka i Patel. El quart autor, Desai, és director de Surgisphere, jove empresa amb seu a Chicago que es presenta com una organització de servei públic i que fa servir una plataforma intel·ligent d’anàlisi de dades anomenada Quartz Clinica.
La raó oficialment declarada pels tres autors de la retractació és la impossibilitat de garantir la veracitat de l’origen de les dades, a causa del rebuig per la cambra autor de permetre l’accés a les bases de dades en què es basava l’estudi. El pretext declarat per Surgisphere per no revelar l’origen de les dades de 96.000 pacients de 671 hospitals, ingressats en el període entre desembre i abril, sobre els quals es fundava l’assaig clínic, invoca els acords de confidencialitat establerts.
Aquest episodi ha motivat que l’OMS hagi decidit oferir immediatament el seu acord per a la represa dels assaigs clínics que havien estat suspesos per efecte de la primera publicació; en particular el vast assaig europeu Discovery, coordinat per Yazdan Yazdanpanah, director del servei de malalties infeccioses de l’Hospital AP-HP Bichat de París. En aquest assaig participen més de 3.200 pacients de Covid-19 amb símptomes greus de set països: França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Gran Bretanya, Alemanya i Espanya.
La revista “The Lancet” ha presentat públicament les seves excuses, afirma prendre molt seriosament els aspectes d’integritat científica i considera urgent una avaluació d’eventuals ulteriors col·laboracions amb l’empresa Surgisphere. Una altra reconeguda revista, “The New England Journal of Medicine”, ha anunciat també la rectificació d’altres treballs publicats. Stephen Evans, de la London School of Hygiene and Tropical Medicine de Londres ha declarat la seva esperança que “nous resultats d’assajos creïbles estiguin aviat disponibles”, i Deray ha declarat que aquest assumpte constitueix “un gran escàndol, molt nociu per a la comunitat científica “.
En aquesta situació, mentre a França Didier Raoult, director de l’Institut Hospitalo-Universitaire Méditérranée (IHU) de Marsella, defensa amb els seus resultats l’eficàcia de la poc costosa cloroquina en el tractament de la primera fase de la infecció per Covid-19, a la Gran Bretanya, Martin Landray, de la Universitat d’Oxford, declara que la cloroquina “no és un tractament contra la Covid”. “No funciona, podem interrompre aquest tractament, perquè és inútil”, insisteix. I explica que ha decidit fer públics “aquests resultats preliminars perquè impliquen conseqüències importants per al tractament dels pacients i per a la sanitat pública”.
Cal recordar que l’assaig clínic Recovery és un estudi clínic controlat i sobre més de 11.000 pacients escollits per sorteig, de 175 hospitals, per valorar l’eficàcia de diferents tractaments contra la Covid. Dels 11.000 pacients, 1.542 pacients han rebut hidroxicloroquina i han estat comparats amb 3.132 pacients tractats de manera tradicional.
El rerefons que pot contribuir a comprendre aquestes grans maniobres de manipulació i fins i tot de falsejament d’informació científica poden ser els enormes interessos i especulacions financeres i borsàries, així com les maniobres d’hegemonia política i de poder a escala internacional, sota pretext de la Covid-19. Entre les noves teràpies en curs d’assaig hi ha el Remdesivir de l’empresa californiana Gilead Sciences i la vacuna en curs d’assaig per una altra empresa nord-americana: Moderna Therapeutics. Després de l’anunci de “resultats prometedors” de la seva vacuna en curs d’estudi, el seu valor de mercat es va disparar un 30% a l’inici de juny de 2020 i va augmentar en els dies successius a 29.000 milions de dòlars.
Segons els registres de la Comissió de Borsa i Valors (SEC, per les sigles en anglès) que van ser revisats per CNN Business, a principis de juny de 2020 el president financer i el director mèdic de Moderna van executar opcions i van vendre accions borsàries combinades per gairebé 30 milions de dòlars. Lorence Kim, president financer, va exercir 241.000 opcions per tres milions de dòlars. Després, les va vendre immediatament per 19,8 milions, amb un guany de 16,8 milions. A l’endemà, Tal Zaks, director mèdic, va gastar 1,5 milions de dòlars per posar en efecte les seves opcions. Immediatament va vendre les accions per 9.770.000 de dòlars, generant un guany de 8,2 milions de dòlars.
Dr. Ramón Ricardo Vidal y Plana
Les vendes es van fer després que Moderna Therapeutics entusiasmés a Wall Street abans que obrissin els mercats en anunciar resultats prometedors als assajos de la vacuna que desenvolupa contra la Covid-19. Després de disparar-se als 87 dòlars, el preu de l’acció de Moderna va disminuir a menys de 70 dòlars a mesura que experts metges van debatre la importància real de les primeres troballes. Tenallada per grans maniobres per la conquesta de poder polític i econòmic, la recerca de la veritat, que ha de ser l’objectiu i el deure de tot científic, apareix avui greument compromesa.
L’acadèmic anglès cofundador de l’University College de Londres Jeremy Bentham (1748-1832), al seu llibre “Deontology or the Science of Morality” (Deontologia o ciència de la moralitat), publicat el 1834, va definir l’ètica professional o deontologia professional com la branca de l’ètica aplicada que té el propòsit d’establir els deures dels qui exerceixen una professió. L’ètica o deontologia no imposa sancions legals o normatives. Tot i així, l’ètica professional pot estar, en certa mesura, en els codis legals que regulen una activitat professional. La deontologia també forma part del que es coneix com a ètica normativa i presenta una sèrie de principis i regles de compliment obligatori.
Avui, més que mai, en aquests temps turbulents, la consideració i aplicació del concepte de deontologia definit fa gairebé dos segles per Bentham apareix com a criteri imprescindible per a la investigació científica i la publicació dels resultats obtinguts, i una exigència fonamental per al futur de la nostra societat.
