Dr. Pedro Guillén
Pedro Guillén, fundador i president de la Clínica Cemtro, president de la Fundació Doctor Pedro Guillén, catedràtic extraordinari i degà honorari de la Universitat Catòlica de Múrcia i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), va anunciar el passat 24 d’abril a la publicació especialitzada “Diario Médico” que planteja aplicar a Espanya la reprogramació cel·lular parcial per tractar l’artrosi de genoll. Una tècnica innovadora desenvolupada i ja aprovada pel sistema sanitari japonès, que fa servir cèl·lules humanes per regenerar teixits deteriorats i evitar així tractaments agressius com ara l’aplicació de pròtesi en el cas de les articulacions. L’acadèmic va aportar més detalls sobre la tècnica i el seu ús en un ampli reportatge publicat als mitjans de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, de la qual també és acadèmic, el 28 d’abril.
“Assistim a una fita científica i sanitària, perquè aquestes cèl·lules poden obtenir-se a partir de teixits adults i convertir-se en diferents tipus de cèl·lules amb potencial per reparar teixits fets malbé: les nostres cèl·lules vives en si mateixes són instruments per curar, regenerar i canviar la vida humana. L’origen d’aquesta tecnologia va tenir lloc el 2006 pel científic japonès Shinya Yamanaka, que va aconseguir reprogramar cèl·lules adultes mitjançant la introducció d’una sèrie de gens coneguts com a factors de Yamanaka. Aquesta troballa, que li va valer el Premi Nobel el 2012, va demostrar que les cèl·lules poden tornar enrere en el seu desenvolupament”, va explicar l’expert als canals de l’Acadèmia de Medicina.
En el cas del Japó, les autoritats sanitàries van concedir una autorització de comercialització de dos productes metges derivats d’aquesta tecnologia que han permès posar en marxa en aquest país dues teràpies, en un cas per abordar la miocardiopatia isquèmica i en l’altre per afrontar determinats casos de Parkinson als que no ofereix una resposta cap altre tipus de tractaments. Guillén, tot i això, ha apostat per aplicar aquestes cèl·lules reprogramades a reparar teixits articulars fets malbé. “Les cèl·lules vives es converteixen en instruments per curar. És com tornar una cèl·lula adulta especialitzada a un estat juvenil i versàtil”, va explicar a “Diario Médico”, advertint, tot i això, que es tracta d’una tecnologia encara incipient els resultats clínics del qual s’han de confirmar.
“A fases primerenques, la degeneració articular podria revertir-se, igual com determinades lesions musculars o la sarcopènia associada a l’envelliment. Estem a la fase final d’ajustar dosi i nombre d’aplicacions a genoll”, va afegir. Més a llarg termini, Guillén preveu l’ús d’aquest tipus de teràpies a altres malalties cardiovasculars, hepàtiques i neurològiques en les quals també es dona una degeneració o necrosi cel·lular. “El fet que els primers tractaments hagin trigat dues dècades a arribar als pacients posa en relleu les dificultats existents a la translació del coneixement científic a la pràctica clínica. La necessitat de garantir la seguretat és inqüestionable, però aquest cas convida a reflexionar sobre l’agilitat dels marcs regulatoris i la capacitat dels sistemes sanitaris per incorporar innovacions d’alt impacte en temps raonables”, va concloure el reconegut traumatòleg apressant l’administració a agilitar els seus procediments.
Introductor de l’artroscòpia a Espanya, Guillén és també membre de l’Acadèmia Nacional de Cirurgia d’Espanya, de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, del Col·legi Europeu de Traumatologia de l’Esport i del Comitè Espanyol de Medicina de l’Esport i membre honorari de l’Associació d’Artroscòpia d’Amèrica del Nord. Ha rebut alguns dels reconeixements civils més importants d’Espanya com ara la Medalla al Mèrit al Treball, la Gran Creu de l’Ordre del Dos de Maig o la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció, entre altres guardons de primer nivell. A l’àmbit docent i investigador impulsa la Càtedra Pedro Guillén de Medicina Regenerativa.
