Oriol Amat, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), president de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció i diputat al Parlament català assegura que, econòmicament, Catalunya és equiparable a la majoria d’economies europees, tot i que li falten grans empreses, una mancança que comparteix amb la resta de països del sud d’Europa. “Sovint es diu que Catalunya és un país de pimes, però jo diria que ho són tots els països industrialitzats. A Catalunya entre un 97% i un 98% del teixit és de microempresa i petita i mitjana empresa. És un percentatge similar al dels països que sí que tenen grans empreses, com els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit o els països Baixos. Allà, en lloc d’un 98% de pimes tenen un 96%. Aquí ens faltaria, com a Espanya, Portugal, Grècia i en certa mesura Itàlia, empreses grans”, assegura Amat en una entrevista publicada pel diari El Punt-Avui.
Amat destaca que la diversificació de sectors és la gran fortalesa de l’economia catalana, així com que la industrial representi el 20% del seu PIB, l’objectiu que va marcar la Unió Europea als seus membres l’any 2020. “Catalunya té un pes industrial rellevant -prossegueix l’acadèmic-. El primer sector és l’agroalimentari, el segueix el químic, el de l’automòbil, el farmacèutic i tota una successió de sectors que representen entre l’1% i el 2%. Alguns, a cavall entre la industrial i els serveis, com el que depèn de la salut, molt dinàmic en aquests moments a Barcelona i tot Catalunya”.
Per a Amat, l’economia catalana ha de prendre com a exemple la dels països nòrdics (Dinamarca, Suècia, Noruega o Finlàndia) i la d’altres països de la seva dimensió amb una llarga trajectòria democràtica com Àustria, on conviuen un sector privat dinàmic i innovador amb un fort sector públic que garanteix el benestar als seus ciutadans. “Una característica d’aquestes economies és la col·laboració entre els sectors privats i públics. Tenen un sector privat potent, un sector públic molt potent, prestigiat i eficient, i a més tenen un tercer sector, el de les cooperatives, les fundacions i les ONG, molt sòlid”, conclou.
