Dr. Daniel Turbón
Daniel Turbón, catedràtic emèrit d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar els passats 19 i 20 de març a Roma a la XXIV Conferència Internacional de Recerca, que en aquesta edició va estar dedicada a la “Naturalesa Humana, Ànima i Cos”, amb la conferència “The Distinctive character of human being in evolution”. La cita està organitzada de forma conjunta pel Centre Maritain de la Universitat de Notre Dame de Chicago i la Pontifícia Universitat de la Santa Creu de Roma.
A la Conferència van assistir filòsofs i científics de diversos països i nacionalitats. Les seccions van tractar sobre “Perspectiva Històrica i Cultural”, “Metafísica i Epistemologia” i “Psicoantropologia i Evolució Humana”. Va ser en aquesta última on Turbón va participar oferint un panorama actualitzat de l’evolució fonamentat tant a la biologia molecular com al registre de fòssils humans. “L’estudi de les pedres tallades en temps paleolítics, tot i que encara valuós, s’ha devaluat, ja que algunes de les anomenades cultures prehistòriques podrien tractar-se simplement de tecno-complexos; avui l’estudi comparat de cadenes d’ADN de la diversitat genòmica humana, així com les extretes d’ossos i dents antics, gairebé s’han estandarditzat i proveeixen abundant informació, com la presència del gen regulador FOX-P2 als Neandertals. És a dir, el gen que regula la capacitat de la parla humana originada al nostre cervell”, va assenyalar l’acadèmic en la seva intervenció.
La segona idea en què va incidir Turbón és la de la interacció entre biologia i cultura. “L’ésser humà ha generat una adaptació extracorpòria, la cultura, que li permet sobreviure acumulant i transmetent informació no inscrita en el genoma, sinó circulant en el grup social. Així s’explica la desaparició de grans cultures de la Història, però no del genoma dels descendents dels qui les van construir. I igualment es detalla l’aparició de noves cultures, més avançades”.
Altres temes derivats del desenvolupament de l’arqueologia molecular són els denominats Eva mitocondrial i Adam cromosòmic. Com conceptes genètics, molt popularitzats pels mitjans de comunicació i per l’anomenada ciència popular, no sempre es comprenen bé. Per aquest motiu Turbón va clarificar aquests conceptes: “L’Eva mitocondrial, que evoca intencionadament l’Eva bíblica, va ser una única dona, però no és sempre la mateixa, la qual cosa provoca confusió; a més, tampoc no va ser l’única dona existent. Passa el mateix amb l’Adam cromosòmic. La mitjana del rellotge molecular, calculat mitjançant les cadenes d’ADN de la diversitat humana actual, data en mig milió d’anys l’origen dels humans actuals”.
Una altra qüestió fonamental a la qual l’acadèmic va tractar de donar resposta és la de des de quan hi ha humans: “No hi ha una altra resposta que des que es detecten indicis de racionalitat, la qualitat o el fet clarament diferencial del que és humà enfront del merament animal. La racionalitat es detecta, en el registre arqueològic, per la persistència i diversitat geogràfiques de conjunts de pedra tallada amb asimetria, que reflecteixen la mà directora, l’ús del foc, la cura dels ferits i el creixent allargament de les fases del creixement i desenvolupament humans, detectats als esquelets fòssils”.
“L’evidència més antiga d’ús recurrent del foc per humans, l’únic animal que el manipula i el transmet, es troba actualment a la cova sud-africana de Wonderwerk i està datada en un milió d’anys. Cap a 1,77 milions està provada l’existència d’altruisme, un comportament que excedeix molt a l’observat a altres animals, en el cas d’un humà que va sobreviure a la pèrdua de tota la dentició en vida i va haver de ser alimentat i cuidat. Finalment, hi ha dues fases de l’ontogènia humana que són només humanes: la infantesa i l’adolescència. Inscrites genèticament, reflecteixen la llarga història humana de l’enorme inversió humana en l’educació social, el resultat de la qual és la capacitat de comportaments complexos, flexibles i versàtils, no inscrits genèticament”, va concloure Turbón.
