Jordi Martí, professor d’Economia i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, director del Màster en Verificació d’Informació no Financera del mateix centre i acadèmic numerari i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED); Jaume Llopis, professor emèrit d’IESE Business School, acadèmic numerari i vicepresident de la Junta de Govern de la RAED, i Esther Subirá, catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya i acadèmica numerària i també membre de la Junta de Govern de RAED, van protagonitzar el passat 10 d’abril una de les sessions de l’Aula Mundo Actual de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote, de la qual tots tres són acadèmics corresponents. La jornada, que va portar per títol “Reflexiones de naturaleza económica sobre el mundo actual”, es va celebrar amb la col·laboració de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i va estar moderada per Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic d’honor de la RAED i president de l’Acadèmia de Lanzarote.
Subirá va obrir la sessió amb la ponència “Geopolítica, cambio en la era Trump”, en la que va abordar el que ella mateixa va definir com un procés de desglobalització estratègica que implicarà la redefinició de l’ordre econòmic mundial, com pretén el Govern dels Estats Units. En aquest sentit, va considerar la redefinició de la globalització com a motor de l’economia mundial, modificant un model vigent al llarg de les últimes dècades. En aquest nou context, va considerar l’experta, Washington lidera la desglobalització amb polítiques de protecció tecnològica davant la Xina; Brussel·les busca una autonomia estratègica oberta per provar de confirmar la Unió Europea com un actor internacional; Pequín promou l’autosuficiència tecnològica xinesa per continuar sent un contrapès polític i econòmic en aquest nou ordre, i l’Índia i el Sud-est asiàtic proven de resistir com a alternativa manufacturera competitiva malgrat la dura política. L’Àfrica i Sud-amèrica, per la seva part, proven de buscar posicions en aquest nou escenari potenciant els acords comercials i els mercats regionals.
Llopis, per la seva part, va iniciar la seva intervenció alertant sobre la incertesa del context actual produïda per la guerra comercial oberta entre els Estats Units i la Xina, que al seu criteri és el pitjor que pot passar a l’economia. L’expert va assenyalar que aquest conflicte ha agafat Europa a contrapeu, sense una posició unitària per presentar una política pròpia. Amb el mateix títol genèric que la sessió, l’acadèmic va abordar en la seva exposició la crisi de la globalització, els nous lideratges econòmics i polítics, la lluita pel comerç mundial, l’amenaça dels aranzels, la desdolarització de l’economia internacional, la influència de la geopolítica a l’economia i el paper que li tocarà jugar a Europa en aquest nou ordre. Llopis va acabar que la guerra comercial i l’escalada aranzelària suposa un greu error dels Estats Units que no beneficiarà a ningú, va apostar per reprendre un diàleg multilateral per reconstruir un comerç internacional que genera beneficis per a tots els seus actors.
Finalment, Martí va iniciar la seva exposició definint el concepte d’aranzel des del seu origen andalusí i va destacar el canvi de paradigma de l’economia mundial que està obrint precisament la política aranzelària de Donald Trump, així com l’ofensiva de Rússia sobre Ucraïna i les conseqüents sancions a Moscou, que han comportat una crisi energètica a Europa. Apel·lant també al títol genèric de la sessió, l’acadèmic va abordar els orígens de la globalització i el comerç internacional des del colonialisme als actuals blocs geopolítics, que s’ha mantingut en un precari i desigual equilibri fins al present, en què el nou Executiu de Washington ha volgut canviar les normes davant una societat empobrida. Martí va assenyalar que el paper d’Europa en aquest context és d’extrema debilitat per falta de lideratge, per la qual cosa va demanar a la ciutadania una reacció ferma.
