La Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) va celebrar entre els passats 31 de gener i 1 de febrer amb una excel·lent acollida a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les, a invitació de la mateixa cambra, la sessió acadèmica “Reptes vitals 2023. La Unió Europea a la cruïlla“, que va comptar amb la participació d’una nodrida representació acadèmica i destacats europarlamentaris. La institució reforça així la seva aposta europeista amb una cita que es va completar amb una sessió a l’Ambaixada d’Espanya a Brussel·les i que va definir el marc de la tercera edició del projecte Reptes Vitals per a una Nova Era, on experts de referència als seus àmbits aborden des d’una mirada pluridisciplinària als reptes que afronta la humanitat en temps de crisi.
Inaugurada per Alfredo Rocafort, membre de la Junta de Govern de la Fundación Independiente, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la RAED, i Dolors Montserrat, exministra del Govern d’Espanya i portaveu del Partit Popular al Parlament Europeu, a cita va abordar els sis grans àmbits de la que ja serà el tercer lliurament dels Reptes Vitals de la Reial Acadèmia, en altres sessions que van portar per títol “Política exterior i de defensa de la Unió Europea“, “Noves necessitats de l’economia postpandèmia“, “Energia i medi ambient“, “Reformes institucionals“, “Digitalització i nous reptes” i “Valors de la Unió“.
Política exterior i de defensa de la Unió Europea
A la primera, Jordi Martí, professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, director del Màster en Verificació d’Informació no Financera del mateix centre i acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la RAED, va reflexionar sobre la necessitat que la política exterior de la Unió Europea s’estructuri des de dues perspectives: la de la diplomàcia i la militar. “A partir dels compromisos que els estats membre van adoptar a Lisboa es va resoldre el problema que fins aleshores tenia la UE. Sempre es deia amb sorna que quan el president dels Estats Units volia posar-se en contacte amb Europa no sabia a qui trucar. Avui, Josep Borrell té la capacitat de coordinar els serveis diplomàtics i les capacitats militars de la Unió”, va assenyalar.
La sessió va comptar també amb les reflexions de Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam, presidenta de Citizens Pro Europe i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED, que va presentar el treball “Política exterior i de defensa de la Unió Europea”, al que va abordar la necessitat de comptar amb una política exterior i de defensa europea potent, que permeti que la UE pugui exercir les funcions internacionals. “Donar més competències a la Unió Europea en aquesta matèria implicaria, entre altres fórmules, reforçar les del Parlament Europeu per ser aquest qui representa directament la ciutadania, reflectir de forma realista als pressupostos de la UE les partides necessàries des de totes les perspectives que incideixen en aquesta política, reformular les relacions amb l’OTAN i la manera d’abordar les accions armades conjuntes, així com abandonar la unanimitat en la presa de decisió per no paralitzar les actuacions que s’hagin de dur a terme”, va dir.
Aquesta primera sessió, “Política exterior i de defensa de la Unió Europea” ha estat moderada per Gonzalo de Mendoza, lletrat del Parlament Europeu, que també és Secretari General de l’organització Citizens pro Europe i especialista en observació electoral
Noves necessitats de l’economia postpandèmia
Al debat “Noves necessitats de l’economia postpandèmia”, Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la RAED; Montserrat Casanovas, catedràtica d’economia financera i comptabilitat de la Universitat de Barcelona, presidenta de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i acadèmica numerària de la RAED; Jaume Llopis, professor emèrit d’IESE Business School i acadèmic de número de la RAED, i Joan Massons, professor de Finances d’Esade Business School i acadèmic numerari de la RAED, van abordar els reptes de les economies de l’Eurozona.
Casanovas va presentar la ponència “La transposició a la normativa espanyola de la directiva d’accessibilitat als productes i serveis financers”, en què va analitzar com afectarà el cas espanyol la Directiva d’Accessibilitat als Productes i Serveis Financers, que té per objectiu contribuir al correcte funcionament del mercat interior, aproximant les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres. “La importància d’aquesta directiva és la seva dimensió social ja que, afecta persones amb discapacitat, és a dir aquelles que tenen disfuncionalitats físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que en interactuar amb diferents barreres poden impedir la seva participació plena i efectiva a la societat, en igualtat de condicions que les altres”, va explicar.
Llopis va parlar dels conceptes nous del propòsit i del nou capitalisme dels accionistes i dels grups d’interès. “No només es tracta de què es fa, sinó de com es fa i de per què es fa: el creixement sostenible i rendible, entès com la creació de valor a llarg termini i per a tots els ‘stakeholders’, és el nou mantra directiu. La realitat competitiva postpandèmia exigeix que les organitzacions regenerin les seves estratègies amb nous models de negoci més sostenibles, noves pràctiques, nous estils i enfocaments de direcció i lideratge”, va considerar.
Callabed va dissertar sobre “Economia, ciència i bioètica. Tres rodes que han de girar sincrònicament”, una conferència en què va apel·lar a la creació d’un codi ètic pluridisciplinari. “Tot pas i projecte en economia i ciència ha de ser analitzat respecte a les finalitats que persegueix. L’economia és neutra, la ciència és neutra i han de ser conduïda pels valors. Els científics no són neutres i han de conduir la ciència amb els valors. Són precises institucions estables de bioètica que estudiïn epidemiològicament la realitat econòmica i científica, legislin, informin i sancionin les desviacions. Hi ha la sensació de fràgils institucions internacionals”, va postil·lar.
Massons, per la seva banda, va abordar la recerca del rigor en el control de la millora econòmica empresarial europea a l’etapa de postpandèmica. “El rigor en la constatació del progrés afecta el mateix equip directiu i afecta de manera molt important la informació que s’ofereix a l’accionariat i a la banca. Actualment, un important nombre d’empreses informa a través de l’ebitda i també d’una sèrie de ràtios que se n’han derivat. No són mètriques indicatives del desenvolupament empresarial després dels anys difícils de la pandèmia”, va assegurar.
José Antonio Zamora, Economista de l’Estat a Brussel·les, ha moderat la sessió corresponent a noves necessitats de l’economia postpandèmia. Ha format part de l’equip econòmic de la Representació d’Espanya davant de la Unió Europea.
Energia i medi ambient
A la sessió dedicada a “Energia i medi ambient”, Frederic Borràs, president d’honor del Col·legi d’Auditors i Censors Jurats de Comptes de Catalunya i acadèmic de número de la RAED, va exposar “Nova informació financera per a un món en constant canvi; especial referència a la normativa sobre sostenibilitat”, on va oferir una visió sobre les principals novetats i punts de millora en què s’està treballant a nivell internacional en aquest àmbit. “Des de la direcció de les empreses seria oportú fer seguiment de les noves deliberacions sobre les normes internacionals d’informació no financera per observar com avança aquest debat, considerar els processos, els sistemes i els controls dissenyats per complir múltiples conjunts de requisits”, va aconsellar.
Per la seva banda, Maria Àngels Calvo, catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, acadèmica i secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica de número i vicepresidenta de la RAED, va abordar el tema “One Health: energia i medi ambient” i va alertar sobre futures pandèmies, incidint en la necessitat d’un treball sense fronteres entre països ni espècies. “La pandèmia desencadenada per SARS-CoV-2 és sens dubte un exemple paradigmàtic de la intersecció entre salut, política, economia i medi ambient. El repte futur a què ens enfrontem és sens dubte ser capaços d’aportar des de tots els vessants els esforços necessaris per remuntar la situació actual i col·laborar entre tots que el món reneixi tenint en compte les lliçons que hauríem d’haver après i en conseqüència no reincidir en els errors comesos col·laborant entre tots que la salut sigui realment global”, va afirmar.
Joaquim Gironella, codirector mèdic del centre Laser Medical Rent, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número de la RAED, va exposar el treball “Existència sostenible o experiència singular?”, on va abordar la incidència que està tenint en el comportament humà i en la forma d’afrontar la seva pròpia existència l’alarma generada davant la crisi climàtica. “Cal una reflexió profunda sobre l’efecte dels gasos amb efecte hivernacle i els modes de comportament humans, situacions i conductes que s’han revelat com a qüestionables en molts àmbits en l’economia de la vida per gaudir d’una existència sostenible per a tota la humanitat”, va argumentar.
La sessió la va tancar Esther Subirá, catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i també acadèmica numerària de la RAED, que va exposar “Energia, cara i creu del medi ambient”. “La majoria de les nacions han pres en consideració el problema i, mitjançant acords internacionals, han assumit compromisos per millorar les expectatives i anar substituint l’ús d’energies fòssils per renovables, però no és un canvi senzill, requereix molta inversió, sobretot, en tecnologia. Es confia en l’efectivitat de l’hidrogen verd i, tot i que a un termini més llarg l’energia provinent de la fusió nuclear. De qualsevol manera, el model de consum actual està abocat al fracàs i a més de trobar substituts a l’energia contaminant també cal reflexionar sobre quin ha de ser el camí que cal seguir i necessàriament ha de passar per l’estalvi i l’eficiència energètica modificant hàbits de consum malgastadors”, va considerar.
La Dra. Elena Domínguez, Directora de la Delegació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) davant de la UE a Brussel·les ha estat la moderadora de la sessió relativa a “Energia i medi ambient”. Doctora en Farmàcia, ha estat també Catedràtica de Química Analítica de la Universitat d’Alcalá a Alcalá de Henares (Madrid).
Reformes institucionals
La jornada va finalitzar amb l’acte “Reformes institucionals”, a càrrec de Daniel Berzosa, professor de Dret Constitucional i Drets Fonamentals a Cunef Universitat, i Teresa Freixes. “Un aspecte estratègicament clau per al futur de la UE rau a fer efectiva o articular adequadament la governança multinivell. La participació real dels governs subestatals en la construcció europea és encara una assignatura pendent”, va exposar Berzosa, qui també va plantejar la necessitat de reformes econòmiques al si de la Unió. “Sembla necessari apostar pel desenvolupament de polítiques i institucions que fomentin l’equilibri de fluxos comercials i financers al si de la UE, atenuar així tant els superàvits com els dèficits crònics, i promoure una evolució del Mecanisme Europeu d’Estabilitat cap a un instrument sota la responsabilitat de la Comissió Europea amb prou capacitat financera per realitzar actuacions d’emergència en cas de noves crisis financeres. Tot això hauria d’anar acompanyat de la materialització de la unió del mercat de capitals que possibiliti una autèntica política econòmica compartida”, va concloure.
Aquesta sessió, “Reformes institucionals”, ha tingut com a moderador Miguel Ángel Martín Ramos, Delegat a Brussel·les de la Fundació Acadèmia Europea i Iberoamericana de Yuste, institució que atorga el Premi europeu Carlos V rebut entre d’altres per Antonio Tajani, Angela Merkel, Felipe González o Jacques Delors.
Digitalització i nous reptes
Les sessions van acabar amb una jornada celebrada a l’Ambaixada d’Espanya a Brussel·les amb l’acte “Digitalització i nous reptes”, que va comptar amb la intervenció de Pilar Bayer, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, i acadèmica de número i vicepresidenta de la Secció de Ciències Experimentals de la RAED; José Ramón Calvo, assessor estratègic del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic de número i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAED, i Cecilia Kindelán, professora de Comunicació a ESIC Business & Marketing School i acadèmica corresponent de la RAED.
Bayer va presentar el treball “L’impacte de les tecnologies emergents al medi ambient ia la societat”, en què va considerar algunes de les tecnologies digitals presents en els canvis que s’acosten i el camí cap a la sostenibilitat. “Les tecnologies digitals aportaran transformacions essencials a les transicions energètiques, l’assoliment d’una economia sostenible i el control del canvi climàtic. S’estima que, de cara al 2030, les tecnologies digitals tindran el potencial d’ajudar a un estalvi del 20% de les emissions mundials de CO2“, va considerar.
Calvo va explicar el potencial de les noves tecnologies en el control i la lluita davant de les malalties. “L’aplicació dels bessons digitals a la simulació de pacients permet avançar en teràpies personalitzades i integrar la informació clínica d’altres pacients amb condicions patològiques similars per augmentar el percentatge d’èxit de la teràpia i reduir els costos sanitaris. Un bessó digital d´un centre de salut podria facilitar el procés de presa de decisions mèdiques, cosa que suposaria una millora en termes de costos de gestió de salut poblacional. L’experiència de la pandèmia de Covid-19 és un bon exemple de com la simulació de sistemes podria haver-hi ajudat a gestionar millor els colls d’ampolla viscuts a atenció primària, urgències o unitats d’hospitalització”, va argumentar.
Per la seva banda, Kindelán, a “Digitalització i nous reptes: l’ètica en la transformació digital”, va abordar la dimensió humana de l’actual disrupció tecnològica. “En l’economia digital, l’organització amb èxit serà aquella que no només sigui conscient dels valors ètics com la confiança, l’honestedat, l’equitat, la confidencialitat i la responsabilitat, sinó que els adopti activament per fer el que és correcte i prendre decisions irreprotxables. L’ètica ja no ha de ser pensada només com una eina de màrqueting que no té una influència real a la cultura de les organitzacions digitals, sinó que representa un conjunt fonamental de comportaments que han d’exhibir tots aquells que tenen un interès personal en la transformació digital” , va asseverar.
“Digitalització i nous reptes” ha estat moderada per Luís Cuervo, Administrador principal de la Comissió Europea, a la Direcció General de la Indústria de la Defensa i l’Espai, on s’ocupa de programes espacials com Copernicus i Galileu.
Valors de la Unió
La visita va culminar amb la sessió “Valors de la Unió”, amb Daniel Berzosa i Carol Moreno, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, responsable del Programa Clínic i Translacional de la Leucèmia Limfocítica Crònica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i acadèmica de número de la RAED. “Si la Unió Europea s’imposa a si mateixa com a objectiu, en les seves relacions amb la resta del món, l’afirmació i la promoció dels seus valors, seria incoherent i deterioraria, no només la seva imatge, sinó també el fonament de la seva política exterior, si no fes aquesta mateixa afirmació i promoció dels seus propis valors al seu interior”, va assenyalar Berzosa en relació amb la coherència que segui mantenir el club europeu en el seu propi si. Per la seva banda, Moreno va presentar l’estudi “Impacte de la Covid a les neoplàsies hematològiques”. “Els estats membres han d’oferir assessorament sobre nutrició a l’atenció primària, la necessitat d’abordar plans de consum alimentari saludable, reduir almenys un 10% el consum nociu d’alcohol per al 2025, fixar l’objectiu de destinar el 3% del PIB de la Unió Europea a la investigació i el desenvolupament i, finalment, donar suport a la coordinació del coneixement entre els països europeus per disposar d’intercanvi per avançar a l’àmbit de la investigació del càncer”, va advertir.
L’última sessió ha tingut novament com a moderador Miguel Ángel Martín Ramos, Delegat a Brussel·les de la Fundació Yuste.
